Resultats de la cerca
Es mostren 34899 resultats
Apple Inc.
Electrònica i informàtica
Empresa multinacional nord-americana que es dedica a la informàtica i als equips electrònics.
S'inicià com a empresa informàtica Fou creada el 1976 per Steven P Jobs i Stephen G Wozniak, a Cupertino Califòrnia, on té la seva seu central El 1984 desenvolupà la gamma d’ordinadors Macintosh, amb un sistema operatiu basat en eines gràfiques i dirigit a usuaris amb poca formació informàtica, si bé incompatible amb l’estàndard DOS desenvolupat per Microsoft i adoptat per IBM per als seus ordinadors personals Els ordinadors i els programes de Macintosh són dels més utilitzats en alguns camps, com ara en els del disseny gràfic, en la generació de pàgines web per a internet i en l’educació als…
British Library
Biblioteca nacional del Regne Unit.
Fou creada el 1973 per The British Library Act, que unia administrativament les biblioteques del British Museum el Departament de Llibres Impresos, la Biblioteca Nacional i la Biblioteca Nacional de Ciència i Invenció, la Biblioteca Nacional Central i la Biblioteca Nacional de Préstec de Ciència i Tecnologia posteriorment s’hi integraren la Bibliografia Nacional Britànica i l’Oficina per a la informació Científica i Tècnica 1974, la Biblioteca i l’Arxiu de l’Oficina Índia 1982, i finalment, el 1983, l’Institut Britànic del So Enregistrat El British Museum incloïa, des de la seva creació el…
Manuel de Bofarull i de Sartorio
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver, bibliòfil i historiador.
Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró , estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu…
, ,
Anglesola

Arbre genealògic dels Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
Honoré de Balzac

Honoré de Balzac
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen…
Joan Bonet i Baltà
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, historiador, escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…
, ,
Església
Comunitat dels seguidors de Crist.
El mot grec ἐκκλησία o el llatí ecclesia , que ha sobreviscut en les llengües romàniques, síntesi de l’expressió ἐκκλησία του Κυρίου ‘assemblea del Senyor’, tradueix el concepte bíblic qahal Iahvè ‘poble de Déu’ El mot, en el Nou Testament, designa la comunitat dels darrers temps, la “resta d’Israel”, que confessa Jesús en nom de tot el poble com el Messies esperat Sovinteja en l’apòstol Pau, el qual el devia aprendre de la comunitat de Jerusalem Però prengué una extensió nova, per raó de la crida dels pagans a constituir també ells el “poble de Déu”, de cara a una nova etapa de la seva…
Sant Pere Pescador
Art romànic
Situació Sant Pere Pescador és l’església parroquial de la vila homònima, situada a l’esquerra del riu Fluvià, no gaire lluny de la seva desembocadura a la platja de Sant Pere Pescador, al golf de Roses L’església és al centre del nucli antic de la població, en el qual destaca juntament amb el veí castell de casa Caramany Mapa 258M781 Situació 31TEG068709 Per la vila de Sant Pere Pescador, situada vora la riba esquerra del riu Fluvià, passa la carretera local de Viladamat a Castelló d’Empúries També hi porta, des de la C-252, la carretera de Torroella de Fluvià a Sant Pere Pescador Història…
Santa Cristina de Canadal (la Jonquera)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure les importants reformes que sofrí l’estructura preromànica primitiva d’aquest edifici F Tur És l’església del llogarret de Canadal, situat a 1 km al sud-est de la vila de la Jonquera El poblat, de masies disperses, era centrat en l’església i el castell, després convertit en masia, emplaçats en un planell dels vessants de l’Albera, un xic enlairat sobre la vall del Llobregat d’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TDG903956 Per anar-hi hom pot agafar qualsevol dels camins que porten a l’església i el grup de…
Pont de la Roqueta (Serra de Daró)
Art romànic
Situació Una vista de la construcció F Tur El pont és, anomenat també del puig de Serra, situat al costat de la font de la Roqueta, al peu del vessant de tramuntana del puig de Serra o de la Roqueta, al sector de llevant d’aquest terme municipal, just en el límit amb el de Fontanilles parròquia i agregat de Llabià Mapa 296M781 Situadó 31TEG065527 Per arribar-hi cal agafar el camí —asfaltat— que porta de Serra de Daró a Llabià, el qual surt de la carretera local de Serra de Daró a Vulpellac, a l’esquerra i immediatament després de passar un pont sobre el riu Daró El camí segueix parallel al…