Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est. Hom hi pot veure les importants reformes que sofrí l’estructura preromànica primitiva d’aquest edifici.
F. Tur
És l’església del llogarret de Canadal, situat a 1 km al sud-est de la vila de la Jonquera. El poblat, de masies disperses, era centrat en l’església i el castell, després convertit en masia, emplaçats en un planell dels vessants de l’Albera, un xic enlairat sobre la vall del Llobregat d’Empordà.
Mapa: 220M781. Situació: 31TDG903956.
Per anar-hi hom pot agafar qualsevol dels camins que porten a l’església i el grup de masies i que surten al cantó de migjorn de la Jonquera, des de la carretera N-II i des de la carretera local que porta a Cantallops. Un dels més fressats s’agafa des del camí que porta al santuari de Santa Llúcia, antiga església de Sant Miquel de Solans.
Història
L’advocació a santa Cristina era probablement la més primitiva a l’església de Canadal, la qual és més coneguda avui sota la dedicació de sant Jaume. Tanmateix no hi ha notícies antigues publicades sobre aquest temple. Francesc Monsalvatje informà, simplement, que Santa Cristina de Canadal és una “iglesia muy antigua con cementerio propio, sufragánea hoy día de Santa María de La Junqera…”(*).
Avui continua en la seva condició de dependent de la parròquia de la Jonquera; cal suposar que abans ho havia estat de Sant Miquel de Solans.
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, temple d’origen preromànic, amb una nau, un petit creuer i, a llevant, un absis semicircular.
J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent
L’esglesiola presenta testimonis d’etapes constructives diverses. Té una única nau, molt estreta, que a l’extrem de llevant té un tram curt de força més amplada; el conjunt és capçat per un absis semicircular.
El sector occidental i més estret de la nau (9 m de llargada per 5 m d’amplada, mides exteriors) és el que manté estructures més antigues. És cobert amb una volta de canó, ultrapassada, la qual arrencava de marcades banquetes, element avui emmascarat per unes cornises modernes, de guix. La porta és al mur de migdia d’aquesta part de l’edifici; és d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles curtes. Al mateix mur hi ha una finestra-sagetera.
L’interior del temple és completament cobert per arrebossats, igual que els paraments externs de migdia i de ponent de la part esmentada de l’edifici. Només al mur de tramuntana hom pot observar l’aparell que és fet amb blocs de granit, només trencats o sense cap treball, de mides i formes diverses. Han estat disposats desordenadament, en un aparell irregular i molt rústec, amb el ferm morter ben visible. A l’extrem superior del mur sobresurt un rengle de grosses lloses, a manera de cornisa.
Els sectors de llevant de l’edifici responen, al nostre entendre, a una reforma posterior al tram de nau esmentat. La part d’aquesta nau, que és força més ampla, externament pot recordar l’estructura d’un transsepte; és coberta, però, amb una volta, amb l’eix est-oest, de perfil rebaixat. Per la forma i l’amplada encaixa de manera irregular amb la de la resta de la nau. Al mur de migdia hi ha una finestra rectangular de doble biaix i a tramuntana s’hi afegeix una sagristia.
L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera que acaba en un simple plec de mig punt. A llevant i a migdia hi ha sengles finestres rectangulars, d’un sol biaix, en forma de simples espitlleres. L’absis té actualment una teulada d’un sol vessant. L’interior d’aquesta part de l’església i també els paraments externs dels murs que corresponen a la nau són arrebossats. És visible l’aparell exterior de l’absis, fet amb pedruscall sense treballar, de granit, unit amb abundant morter en el qual hi ha nombrosos rebles de pedra i també de fragments de terrissa, sobretot de rajoles i teules. Aquest absis es veu força deslligat del tram proper de la nau, especialment per l’alçada del seu mur, superior, als extrems, als d’aquesta nau, la qual cosa motiva una unió inusual.
Sobre la façana de ponent de l’església es dreça una espadanya molt senzilla, d’un sol arc. A l’interior s’ha conservat un vell paviment de llambordes de granit rectangulars.
L’extrema rusticitat de l’edifici i les modificacions i les reformes que ha sofert al llarg del temps impedeixen una aproximació cronològica fiable. Hom pot establir, però, que el sector oriental —l’extrem de més amplada de la nau i la capçalera—, pertany a una reforma tardana, segurament postmedieval, tot i que hom fou fidel a formes tradicionals d’arrel molt arcaica en alguns aspectes.
Aquesta important reconstrucció parcial de l’edifici respectà, tanmateix, la major part de l’antiga nau, vers ponent. Malgrat la simplicitat de la construcció, pels elements que hi podem observar, com la volta de ferradura i l’aparell, hom pot establir coma probable que aquest segment de la nau és una pervivència d’un temple alt-medieval, de caire eminentment rural, datable cap al segle X.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 209 i 217.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 268.