Resultats de la cerca
Es mostren 7781 resultats
Rafael de Vasco y Vargas
Història
Militar
Militar andalús.
Segon comte de la Conquista de las Islas Batanes —títol que heretà 1805 del seu germà José—, es destacà en les guerres de Carles III i Carles IV i assolí el grau de tinent general El 1807 fou nomenat capità general de València en esclatar la Guerra del Francès, malgrat la seva actitud indecisa envers Josep Bonaparte, es veié forçat pels avalots populars a oposar-s’hi presidí la Junta Suprema de Govern del Regne de València, però no sabé impedir els crims sanguinaris del canonge Baltasar Calvo, i només estimulat per Joan Rico gosà fer-lo empresonar 7 de juny de 1808 Organitzà la defensa de…
Joan Torrent i Fàbregas
Història
Literatura catalana
Erudit i biògraf.
Vida i obra De família de comerciants catalans, residí des de molt petit a Catalunya Cursà comerç i comptabilitat amb la intenció de tornar a Cuba per seguir el negoci familiar Després optà per la carrera eclesiàstica i estudià al seminari de Girona, durant set o vuit anys El primer text que escriví fou una obra de teatre sobre Colom i el descobriment d’Amèrica El seu estudi se centrà en la figura de Jacint Verdaguer, del qual publicà deu volums de l’epistolari en collaboració amb JM de Casacuberta 1966-93 De la seva bibliografia destaca també Julio Verne o la pasión científico-geográfica del…
,
Gómez Suárez de Figueroa y de Mendoza
Història
Polític.
Fill de Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer Tercer duc de Feria i segon marquès de Villalba Fou ambaixador de Felip III de Castella a Roma i a París 1610, on atragué Maria de Mèdici, vídua d’Enric IV de França, a la política castellana i hi gestionà les noces del futur Felip IV amb Isabel de Borbó, i les de Lluís XIII de França amb Anna d’Àustria En 1615-18 fou lloctinent de València, d’on féu expulsar els gitanos 1615 i on intentà de palliar els efectes de l’expulsió dels moriscs El 1618 fou nomenat governador de Milà intervingué en l’afer de la Valtellina , que declarà sota la protecció de…
Castell de Vilagrasseta (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Aquest castell tingué una història semblant a la del veí castell de Montoliu El primer esment de la fortalesa és de l’any 1059, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig de Vilagrassa actual Vilagrasseta a Dalmau Gerovard i a la seva esposa Eizolina perquè hi bastissin una fortalesa Al segle XII el castell apareix en mans dels Cervera El 1133 Guillem Dalmau de Cervera féu donació testamentària del castell de Vilagrasseta al seu nét Guillem, un cop haguessin mort la seva filla i el seu gendre El 1227 Guillem de Cervera llegà el terme i el…
Joan Altisent i Ceardi

Joan Altisent i Ceardi
(CC0)
Música
Compositor.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i desenvolupà una trajectòria musical que abastà des de la pedagogia fins a la direcció i la composició Director de l’Orfeó Barcelonès, fou en el gènere orquestral i instrumental on destacà especialment No obstant aquesta especialització, el 1959 estrenà al Gran Teatre del Liceu la seva òpera Amunt i el ballet Gavines 1962 i realitzà algunes composicions corals com el Poema de la Resurrecció , Cantem, companys , La cançó del despistat i Idilli Adscrit a una estilística i una estètica tradicionals basades en els models…
,
Alfons VIII de Castella
Història
Rei de Castella (1158-1214).
Fill de Sanç III i de Blanca de Navarra Assumí el poder als 14 anys, després d’una minoritat pertorbada per la guerra entre els Castro i els Lara Durant uns setze anys mantingué excellents relacions amb Alfons I de Catalunya, amb el qual concertà nombrosos tractats, entre els quals destaca el de tractat de Cazola 1179 sobre delimitació de les respectives zones de reconquesta el rei català intervingué en les lluites d’Alfons VIII contra Sanç VI de Navarra i en la conquesta de Conca 1177 Després s’inicià un distanciament d’Alfons I, que arribà a signar el pacte d’Osca 1191 dirigit contra…
Joan Abelló i Prat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna i Carles Pellicer, sobresortí com a paisatgista El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme En l’àmbit esportiu destaca la collecció de trenta-cinc obres pictòriques dedicades als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Homenatge a la Barcelona Olímpica Colleccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà a Mollet del Vallès el Museu Abelló , amb les obres donades per l’artista a l’ajuntament el 1996, i es creà la Fundació Municipal Joan Abelló Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’…
,
Domenico Ghirlandaio

Piero de Lorenzo de Mèdici , retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Domenico Bigordi.
Deixeble d’A Baldovinetti, la seva primera producció rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Domenico Veneziano, com ho demostren la Mare de Déu de la Misericòrdia de l’església florentina d’Ognissanti 1472 i la capella de Santa Fina a la collegiata de San Gimignano 1475 En una segona etapa, ja de maduresa, és patent en el seu estil el contacte amb l’obra d’AVerrochio, la influència juvenil de Leonardo da Vinci i, sobretot, el coneixement de la pintura flamenca, centrada en la figura de Van der Goes Corresponen a aquesta segona etapa el Sant Sopar del claustre de l’església d’Ognissanti…
Nicolaj G’aurov
Música
Baix búlgar.
De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou 1950-55 El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’ El barber de Sevilla , que acabà essent un dels seus personatges de referència Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc, el Mefistofele , de Boito, etc El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis…
,
Lluís Cerveró i Gomis
Historiografia catalana
Genealogista, historiador i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de València, on treballà com a professor Fou un incansable investigador dels arxius històrics valencians, sobretot pels aspectes genealògics Els seus articles a Archivo de Arte Valenciano i Anales del Centro de Cultura Valenciana se centraren en els pintors medievals valencians molts es recolliren al llibre Pintores valentinos Su cronología y documentación 1964 Es tracta d’una obra en forma de diccionari de pintors entre els segles XIV i XVIII, on dona dades biogràfiques i transcriu documentació extreta, fonamentalment, de l’Arxiu del Regne de València,…
,