Resultats de la cerca
Es mostren 15336 resultats
Torre de Ginebret (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació La torre de Ginebret és un castell que es troba situat al vessant oriental de la vall de la riera de Merlès, al nord-oest de Santa Maria de Pinós, damunt d’una petita elevació o mota de terra Aquesta torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M787 x 12,3 — y 48,2 31 TDG 123482 Vista de la cara interior de les ruïnes J Bolòs Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes del castell J Bolòs Per anar-hi cal dirigir-se vers l’església de Santa Maria de Pinós o al mas de Ginebret tanmateix, ja a tocar de l'església, no…
L’evolució del planejament urbanístic i territorial
La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del contingut informatiu d’un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí
o no
, o, més generalment, 0
o 1
.
Qualsevol altre missatge pot ésser reduït a aquesta alternativa binària elemental El nombre de bits de qualsevol missatge és igual al logaritme de base dos del nombre d’alternatives que aquest pot presentar cadascuna d’aquestes alternatives pot ésser expressada amb un mot de n = nombre de bits arrodonit per dalt xifres binàries també dites bits Així, p ex, un missatge que consisteix en una qualsevol de les 26 lletres de l’alfabet llatí, té un contingut informatiu de log 2 26 = 4,7 bits i cadascun d’ells pot ésser expressat amb un mot de 5 xifres binàries o bits Bit pren el nom de l’acrònim…
fidúcia
Dret civil
Pacte pel qual una persona (fiduciant) concedeix a una altra (fiduciari) la titularitat d’un bé o d’un dret amb una finalitat determinada que només les parts coneixen, amb una evident desproporció entre la finalitat cercada i el mitjà emprat.
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no…
pannus
Patologia humana
Forma de queratitis superficial caracteritzada per la neoformació d’un teixit conjuntiu cicatricial molt vascularitzat, entre l’epiteli i la membrana de Bowman de la còrnia, la qual cobreix totalment, com un vel, o bé només en la seva meitat superior.
Es pot produir en l’úlcera marginal crònica, en el tracoma, en la queratitis flictenular, etc
fíl·ler
Construcció i obres públiques
Matèria mineral formada per àrids o per qualsevol producte additiu en grans molt petits que, pel seu coeficient de forma, no es comporta només com a element inert, sinó que té influència reològica en la fabricació del material en què intervé.
En l’aplicació als conglomerats asfàltics, hom considera filler l’àrid que passa pel tamís 80 µm
brodada química
Indústria tèxtil
Art
Operació de fer ornaments damunt un teixit de base sensible a l’acció de certs agents químics (àcids o àlcalis) sotmetent-lo a un tractament amb aquests agents, que el cremen o el dissolen i deixen només el motiu ornamental.
El resultat final és molt semblant a la blonda
dofí de Risso
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, que arriba a fer 4 m de longitud; el tret més característic d’aquesta única espècie del gènere és que només té dents a la mandíbula inferior i en nombre reduït (de 6 a 14).
Poc conegut, hom suposa que s’alimenta bàsicament de cefalòpodes Habita a qualsevol mar de l’hemisferi nord, però especialment a l’oceà Atlàntic
rhebok
Mastologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 75 cm d’alçària a la creu, banyes molt primes, rectes i curtes (només assoleixen els 2,8 cm), musell allargat, orelles llargues i esveltes, i pelatge lleonat clar.
Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors