Resultats de la cerca

Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…

Els marsupials Els marsupials van fer una petita incursió a Europa a la base de l’Eocè, quan encara era viable la comunicació directa amb l’Amèrica del Nord, i van romandre en aquest subcontinent fins al Miocè inferior Només tres gèneres, Peradectes, Peratherium i Amphiperatherium , tots tres pertanyents a la família dels didèlfids Didelphidae , van colonitzar Europa A Catalunya, el registre s’estén des de l’Eocè superior fins a l’Oligocè mitjà A l’Eocè superior Ludià de Sossís Pallars Jussà trobem el gènere Peratherium representat per dues espècies P lavergnense i P perrierense A l’…

Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

Situació i presentació El terme municipal de Pau, de 10,69 km 2 de superfície, s’estén pels vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, en contacte amb la plana alluvial de la conca de la Muga, a la rodalia del desaparegut estany de Castelló En aquest sector planer confronta amb els municipis de Palau-saverdera, Castelló d’Empúries, Peralada i Pedret i Marzà A septentrió, el Puig Margall 437 m, contrafort de la serra de Rodes, és el punt més alt del terme i la fita divisòria amb el del Port de la Selva Per les carenes d’aquest sector passa el límit amb Vilajuïga al NW i Palau-saverdera al…

La geografia física El sector nord i nord-oest és el més accidentat, dominat per altiplans, amb altituds que sobrepassen els 2000 m massís de Manica amb els monts de Doó, 2420 m, i el Panga, 2320 m i la serra de Gorongosa Més al N hi ha les muntanyes de Maganja i serra de Namuli i el llac Malawi, pel centre del qual passa el límit nord-oest de l’estat amb el territori de Malawi Té una extensió de costa de 2795 km, retallada i rocallosa al N i baixa al S El clima presenta dues estacions una de càlida i plujosa, a l’època del monsó del nord, i una altra de fresca, que dura d’abril a setembre la…

Situació i presentació El municipi de Saus és situat al SW de l’Alt Empordà, al límit amb el Baix Empordà i el Gironès, format pels pobles de Camallera, Saus i Llampaies El territori, d’11,37 km 2 , és lleugerament accidentat per les serres de formes suaus que caracteritzen el límit ponentí de la plana alluvial empordanesa, i que en aquests paratges, on els cursos del Ter i del Fluvià són més apropats, marquen la partió d’aigües entre ambdós rius La part més gran del terme pertany a la conca del Fluvià A llevant del poble de Camallera, al fons d’una cassoleta voltada de pujols, hi havia el…

La geografia La geografia física Hom distingeix a Burundi quatre regions geomorfològiques els altiplans centrals, de 1500 a 2000 m d’altitud la regió muntanyosa septentrional, que constitueix la partió d’aigües més elevada de Burundi, per damunt dels 2600 m la regió Imbo, entre 800 i 1000 m d’altitud, que voreja el llac Tanganyika i les regions deprimides de l’est El clima és equatorial, bé que modificat als indrets de més altitud, amb una temperatura mitjana anual de 20°C i una pluviositat d’uns 1400 mm l’any, llevat de la regió del llac Tanganyika, on arriba solament a 800 mm La vegetació…

La geografia física El país ocupa una depressió herciniana enquadrada entre alineacions cristallines Ucraïna-Volínia i Voronež-Vitebsk, i les formes de relleu són degudes a les glaciacions quaternàries Les formes més usuals són les planes i les ondulades procedents de les morenes i els esbaldregalls glacials, i també hi ha complexos glaciofluvials més o menys degradats que se superposen a formes estructurals o formes d’erosió antiga En general, hom pot considerar el territori com una gran àrea palustre dividida al centre per una línia de turons mont Majak, 356 m, màxima elevació del país La…

Situació i presentació Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa S'estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent o Rebrugent, que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm i un sector molt planer obert vers la…