Resultats de la cerca

Començà amb un recull de relats, Cuentos para una inglesa desesperada 1926, i continuà amb les novelles Nocturno europeo 1934, Historia de una pasión argentina 1935 i Fiesta en noviembre 1938, on inicià la tècnica del diàleg en contrapunt i la multiplicitat de personatges Amb La bahía del silencio 1940 inaugurà pràcticament la novella ciutadana, fins aleshores desconeguda en la tradició literària llatinoamericana D’altres obres destacables són Todo verdor perecerá 1941, Las águilas 1943, Chaves 1953, Simbad 1957, El resentimiento 1966, La barca de hielo 1967, relats, i La penúltima puerta 1968

Adoptat per Antoní Pius, fou associat al tron i, per primera vegada en la història romana, coregnà 161-169 amb Marc Aureli Dirigí la guerra contra els parts 161-166, i, entre altres èxits, aconseguí la incorporació de l’Osroene, que fou annexada a la Capadòcia Marc Aureli li féu compartir els honors del triomf i li concedí la seva filla com a muller 164 Poc després participà en una campanya militar, al retorn de la qual morí Fou divinitzat amb el nom de Divus Verus Parthicus Maximus

Fill del periodista Ignacio Luca de Tena, conreà també el reportatge periodístic, la novella La mujer del otro , 1961, Premi Planeta La brújula loca , 1965 Pepa Niebla , 1970, el teatre Hay una luz sobre la cama , 1970 El triunfador , 1971, l’assaig, etc Publicà també una trilogia de memòries polítiques i periodístiques Papeles para la pequeña y gran historia 1991, Franco, sí, pero premi Espejo de España 1999 i Mercedes, Mercedes 1999 Moltes obres seves han estat traduïdes a diversos idiomes Fou membre de la Real Academia Española

Advocat de professió El 1954 s’incorporà a la comissió jurídica de la Federació Catalana, de la qual formà part de la junta directiva i en fou president 1959-72 Després presidí la Federació Espanyola 1972-84, 1992-2004, i sota el seu mandat s’organitzà l’Eurobàsket de Barcelona 1973 També realitzà tasques directives al Comité Olímpic Espanyol, al Consejo Superior de Deportes i a la FIBA, que el 2010 l’incorporà al seu Hall of Fame Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el 2005 l’Orde Olímpic

Fou professor a Lió 1913, a París Sorbona, 1925 Collège de France, 1938 i a Yale 1939 Abordà, amb mentalitat d’assagista, temes molt varis, d’èpoques i de continents distints Sobresurt la seva tesi sobre Piranesi 1918, L’art des sculpteurs romans 1931, on enuncià la llei del marc, i La vie des formes 1934, on, partidari de la teoria cíclica dels estils, detectà una vida pròpia gairebé biològica de les formes artístiques en el decurs de la història Tingué també una àmplia difusió el seu assaig, inacabat, L’an mil 1952

Collaborà en la revista Sobremennik ‘El Contemporani’, dirigida per Černyševskij El 1860 anà a l’estranger, on es familiaritzà amb els moviments revolucionaris De concepcions liberals, evolucionà vers les idees democraticorevolucionàries del socialisme utòpic en defensa dels camperols oprimits Estudiava la història de la literatura com una mostra del procés històric en què el poble participa com més va més Els assaigs sobre Gončarov, Ostrovskij i Turgen'ev resten com a mostres clàssiques de la crítica literària russa Fou un dels qui marcaren el principi de les idees…

Format a Sant Carles amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes El 1798 esdevingué acadèmic de pintura Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles 1806, acadèmic de mèrit de flors 1810 i director de la Sala de Flors 1815 El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet Camp de Morvedre, al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid

Es formà a la Cooper Union Art School i a la Fine Arts University de Nova York Ha exposat a París, Londres, Munic, Brusselles, Lisboa, Nova York, Barcelona, Madrid, etc El 1956 rebé la beca Fulbright per a estudiar a Munic En el seu realisme, altament simbòlic, situa una forta càrrega social i existencial Aquest contrast és la clau de la seva poètica, mig cruel, mig tendra, que tant representa personatges de la història i Venus primaverals com escenes bèlliques o símbols de la mort En ocasions el collage reforça el sentit de les imatges

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’especialitzà en art contemporani, fou coordinador d’exposicions i responsable de patrocinis al Museu d’Art Contemporani de Barcelona 1996-2000, responsable de Serveis Culturals i coordinador general de la Fundació Caixa Catalunya 2002-05, sub-director general de Museus i Promoció del Patrimoni Cultural a la Generalitat de Catalunya 2005-06 i director del Museu Picasso de Barcelona 2006-11 D’ençà del desembre del 2011 és director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Format per les editorials Ediciones Grijalbo, fundada a Mèxic el 1939 per Joan Grijalbo i que publica diccionaris, novelles, guies de la natura, economia, etc Editorial Crítica, fundada a Barcelona el 1976 i que edita obres d’història, filosofia i ciències socials, etc, i Ediciones Junior i Grijalbo-Dargaud, fundades a Barcelona el 1974 i el 1979 respectivament, que editen còmics en català i castellà Un 50% de la seva producció és destinada a l’exportació a l’Amèrica Llatina El 1988 un 70% del seu capital fou adquirit per l’editorial italiana Mondadori