Resultats de la cerca
Es mostren 34897 resultats
mugílids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels mugiliformes, de cos afusat i robust, de cap pla per la part superior, de llavis carnosos i de dents petites.
Tenen dues dorsals, molt separades La coloració de fons és grisa Les diferents espècies són conegudes amb el nom genèric de llísseres Són peixos de costums pelàgics, molt bons nedadors, que s’alimenten d’invertebrats i d’algues, penetren sovint en aigües salabroses i dolces i tenen una marcada preferència per zones de pollució domèstica i per ports
Codex Alimentarius
Dret
Codi alimentari d’aplicació internacional, regulat per un organisme de coordinació entre els codis alimentaris de diferents estats.
Fou creat el 1962 per una comissió de la FAO/OMS a fi de desenvolupar uns estàndards internacionals sobre els aliments i els productes que s’hi relacionen Encara no és acabat, però les seves conclusions en sectors determinats són publicades a mesura que es van produint i són incorporades per molts estats a llurs codis particulars
dentifrici
Cosmètica
Dit de la substància emprada per a netejar-se les dents.
Actualment els dentifricis són presentats en forma de pasta les preparacions líquides i sòlides no són tan utilitzades Contenen, en general, un abrasiu suau, un detergent i un neutralitzador dels àcids, a part els correctius, les essències i la sacarina, però mai sucre, per a millorar el sabor L’efecte neutralitzador sol provenir del mateix abrasiu o del detergent
curare
Extracte preparat principalment amb l’escorça, les arrels i les tiges de diverses espècies del gènere Strychnos
.
Els indígenes d’Amèrica del Sud l’empraven com a verí per a emmetzinar les puntes de les sagetes La composició i l’aspecte són variables els principis actius més importants són l’alcaloide curarina i els seus derivats Produeix una paràlisi semblant a la tetànica, i la mort sobrevé per asfíxia en aturar-se els moviments respiratoris
polisacarasa
Bioquímica
Carbohidrasa que catalitza la hidròlisi dels polisacàrids.
És anomenada també poliasa Les amilases o diastases són les que hom coneix des de més antic i són utilitzades en la indústria de la cervesa i d’altres begudes alcohòliques La β-amilasa o sacaroamilasa transforma el midó en β-maltosa La α-amilasa o dextrina-amilasa l’hidrolitza a dextrina, i el glicogen, a α-maltosa
piretrina
Fitopatologia
Insecticida natural contingut en els aquenis i les flors del crisantem (Chrysanthemum cinerariaefolium i Ch.coccineum).
Hom l’obté a partir de flors seques i polvoritzades, o bé per síntesi química i hom l’anomena alletrín La piretrina i els insecticides derivats piretroides són poc estables a l’aire lliure, a la humitat i als medis bàsics, i són ràpidament degradats després de la seva aplicació No presenten pràcticament toxicitat envers els mamífers
peroxiàcid
Química
Cadascun dels àcids carboxílics de fórmula general RCOOOH en els quals el radical -O- ha estat substituït per un radical -O-O-.
Hom els obté per reacció de l’àcid carboxílic corresponent amb peròxid d’hidrogen, d’acord amb l’equació R-COOH + H 2 O 2 →R-COOOH + H 2 O Presenten propietats oxidants i actuen com a font de radicals lliures Són emprats en síntesi orgànica Els més importants són els àcids peracètic, trifluoroperacètic, perbenzoic i m -cloroperbenzoic
papiliònids
papallona rei
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per llurs grans dimensions i els colors llampants.
Són molt cercats pels colleccionistes Les erugues posseeixen l'osmeteri De les 700 espècies que integren la família, a Europa en viuen una dotzena, la meitat de les quals són també presents a la península Ibèrica i als Països Catalans Entre les espècies més conegudes destaquen les papallones zebrades, els parnasos i la papallona rei o macaó
abadessa
Cristianisme
Superiora d’un monestir o convent d’orde monàstic o canonical femení.
El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell
dracena
dracena Dracaena fragans
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere que aplega unes 150 espècies d’arbusts o d’arbres xerofítics, de la família de les agavàcies, d’aspecte molt divers, generalment de tronc únic, simple o ramificat, baix o arborescent, que pot atènyer grans proporcions i longevitat.
Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior