Resultats de la cerca

Vida Home culte i d’esperit emprenedor, de jove visqué a Luzón illes Filipines Ja a Barcelona, el 1897 s’interessà per l’incipient cinema i desenvolupà una àmplia trajectòria com a empresari d’una barraca itinerant durant els darrers anys del segle XIX, en la qual alternava la projecció amb varietats Aviat muntà una botiga de venda de material cinematogràfic a Barcelona i el 1902 s’associà amb Lluís Macaya, un altre venedor de màquines i accessoris, mentre feia de representant per a la Pathé Així sorgí la firma Casa Macaya o Macaya-Marro que, juntament amb l’Empresa Diorama, fou la primera…

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents  El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor   El punyal del sarraí , 2000  La reina hongaresa,  2001, i Parleu o mateu-me , 2001,  L’ull del…

Un any abans de la fi de la Guerra Civil, marxà a França amb la seva família L’any 1948, emigrà a Veneçuela, i s’establí a Caracas Hi treballà en l’àmbit de la seva professió, i el 1967 fundà la Schola Cantorum de Caracas, que dirigeix des d’aleshores, i que el 1974 guanyà el primer premi del prestigiós concurs internacional Guido d’Arezzo Amplià els seus estudis a Itàlia, on estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache 1972-73 El 1989 fou nomenat director del cor juvenil i grup instrumental de l’Escola de Música Juan Manuel Olivares cap principal de la càtedra de direcció del…

Arribà a Mèxic el 1942, amb el seu pare, Josep Escofet i Andreu, i els seus germans Francesc i Jordi Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1956 Ingressà a la Comissió Federal d’Electricitat com a cap de l’oficina tècnica al departament de laboratori 1956-58 Posteriorment fou superintendent de la divisió nord-est 1959-60 i cap de l’oficina d’Enginyeria Elèctrica de la Gerència General d’Operació 1961-62 Més tard fou nomenat president de la Comissió Federal d’Electricitat el 1980, director d’URAMEX —uranio mexicano— 1982-84 i…

Féu estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1931 Treballà en diverses empreses constructores Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Xile Hi residí a Chillán, fins el 1944, i més tard es traslladà a Santiago de Chile Reprengué els estudis tècnics, i, el 1954, es llicencià en enginyeria civil a la Universitat de Xile Atret pels freqüents seïsmes en el país, s’especialitzà en construccions afectades pels terratrèmols i en estructures de fusta Dins de la seva obra constructora, cal destacar obres de relleu com l’Estadio Español de…