Resultats de la cerca

Estudià la carrera de química al St John’s College d’Oxford, però la voluntat de dedicar-se a la música feu que el 1946 ingressés al Royal College of Music de Londres En 1948-49 formà part de l’Orquestra Boyd Neel com a violoncellista El 1950 enregistrà un disc al costat del contratenor Alfred Deller, a qui acompanyava amb la guitarra Fou membre de diversos grups de cambra anglesos, com el Deller Consort, el Morley Consort, Musica Reservata o el Jaye Consort Viols, alternant la viola de gamba i el llaüt, i realitzà una important tasca musicològica de recuperació de partitures de música antiga…

Inicià la seva educació musical amb la seva mare, i després l’aprofundí amb John Blackburn, organista de l’església del seu poble El 1836 començà la seva formació com a enginyer civil amb Alexander Gordon, i tres anys després fou admès com a graduat a la Institució d’Enginyers Civils, on participà en diversos projectes L’any 1852 es traslladà a Sydenham i conegué el canonge de Canterbury, que l’introduí en la recerca bíblica Fou aleshores que collaborà amb William Smith en el Dictionary of the Bible durant els següents set anys, la qual cosa li permeté desenvolupar la idea del diccionari de…

Estudià a Oxford, període durant el qual es formà musicalment A Oxford entrà en contacte amb la teologia, i això l’impulsà a estudiar per a capellà, essent ordenat el 1894 Fou bibliotecari honorari de St Michaels College a Tenbury Wells 1918-48, on dugué a terme l’arranjament i la catalogació de l’extens material imprès i manuscrit Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats La seva contribució més important fou l’edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i enregistraments amb què…

Estudià al Queen’s College d’Oxford Rebé classes de composició d’Egon Wellesz i d’interpretació de la música antiga d’Arnold Dolmetsch, amb qui collaborà llargament en la recuperació d’instruments i de pràctiques interpretatives apropiades per a la música anterior al 1800 Contribuí al renaixement de la música anglesa d’època isabelina, i molt especialment del repertori per a consort of viols , tant des de l’òptica del musicòleg com des de la del músic pràctic Durant els anys trenta i cinquanta formà part de diverses agrupacions musicals dedicades a la música antiga El 1956 fundà el seu propi…

Entre el 1929 i el 1935 estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Riga, on estudià direcció orquestral i composició 1940-44 Compaginà els estudis amb la plaça de violinista que ocupà a l’Orquestra de l’Òpera de Riga, que acabà dirigint del 1944 al 1952 El 1946 guanyà el segon premi del Concurs Nacional de directors soviètics, i dos anys més tard passà a ser director associat de l’Orquestra Simfònica de Leningrad, de la qual fou titular a partir del 1952 Després d’haver realitzat nombroses gires per l’Extrem Orient i…

Estudià trompa i composició al Royal College of Music de la seva ciutat natal, on rebé ensenyances de M Seyber i R Vaughan Williams Fou contractat com a trompa en diferents formacions, com ara la Royal Philharmonic Orchestra, i el 1944 inicià la seva carrera com a director Els anys 1947 i 1948 fou assistent de Th Beecham i després passà a l’English Opera Group, on treballà entre el 1948 i el 1956 Després d’una intensa activitat amb formacions com l’Orquestra Escocesa de la BBC 1960-65, la Simfònica de Göteborg 1968 o l’Acadèmia de la BBC 1974-77, passà a la docència, que alternà amb…

Arribà al FC Barcelona 1935-38 després de guanyar la Lliga amb el Betis, però la Guerra Civil n’estroncà la trajectòria, tot i que el 1937 encara dirigí l’equip en la seva gira per Mèxic i els Estats Units Amb el Barça guanyà el Campionat de Catalunya 1936, 1938, la Lliga Mediterrània 1937 i la Lliga Catalana 1938

Professor i clínic d’alta reputació a Amèrica i a Europa, fou el primer a descriure algunes malalties del cor, de la sang i dels vasos com les malalties d’Osler-Vaquez, de Rendu-Osler, etc Fou autor de Principles and Practice of Medicine 1892, compendi de medicina interna utilitzat llargament pels estudiants

Format a l’Ontario College of Art, treballà primer als estudis de Walt Disney El 1955 anà a la Gran Bretanya i treballà sobretot en publicitat de televisió, i el 1958 estrenà el seu primer curtmetratge, The Little Island 1958, que rebé un premi BAFTA L’èxit comercial li arribà amb Love Me, Love Me, Love Me 1962, que li obrí les portes a participar en films de renom What’s New Pussycat , 1965, de Clive Donner The Return of the Pink Panther , 1975, de Blake Edwards, i dirigí, dissenyà i produí films d’animació A Christmas Carol 1971, Oscar al millor film d’animació Raggedy Ann & Andy A…

Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i  Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de John Clare i…