Resultats de la cerca

Jesuïta, estudià teologia a Roma, fou cardenal, primat d’Hongria i primer canceller reial Principal ideòleg de la Contrareforma a Hongria, fundà diverses institucions docents, entre les quals la Universitat de Nagyszombat, la més antiga d’Hongria, germen de l’actual Universitat Eötvös Loránd de Budapest Com a escriptor es destacà per la força persuasiva dels seus sermons, publicats el 1636 El seu oracional del 1606 Imádságos könyv és utilitzat encara avui

Sacerdot 1833 i bisbe de Salzburg 1836, fou fet cardenal 1842 i arquebisbe de Praga 1850 Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infallibilitat papal

De jove actuà amb el condottiere Tartaglia Bisbe de Recanati i Macerata, Martí V el cridà a la cúria 1418 Arquebisbe de Florència 1435 i cardenal 1437, Eugeni IV li encarregà la missió de sotmetre els barons romans, als quals declarà la guerra enderrocà Palestrina, bastió dels Colonna 1436 La sospita que no estigués en contacte amb el duc de Milà provocà un aldarull, i morí a conseqüència de les ferides que hi rebé

Deixeble de Bernat Ferrandis Autor d' El correu fraudulent i Un bateig 1871 i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els caps de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València S'estigué a Madrid, París i Barcelona, on fou catedràtic a Llotja Per encàrrec d’Alfons XII pintà Revista militar a Madrid el 1876 , destinada al príncep de Galles Sobresortí com a pintor de gènere

Fill de Marcantonio Colonna, primer príncep i duc de Paliano, i de Felicia Orsini, passà de molt jove a la península Ibèrica Estudià a Salamanca Per influència de Felip II de Castella fou creat cardenal 1586 per Sixt V Escriví De monarchia Siciliae publicada en 1723-25, en defensa del dret dels reis austríacs a regnar damunt Sicília en tant que hereus de la corona catalanoaragonesa, en contra de les tesis de Cesare Baronio

Doctor en dret, fou vicecanceller per la Campània Nomenat cardenal, fou tramès al concili de Trento per corregir el Corpus Iuris Canonici Elegit papa, maldà per aplicar l’esperit de la Contrareforma i els decrets tridentins És famosa la seva reforma del calendari, per la qual fou instituït l’anomenat calendari gregorià Ajudà Felip II de Castella contra els hugonots i fomentà l’oposició catòlica a la reina Elisabet I d’Anglaterra

Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i…

Des del 1630 fins al 1645 fou el saló més important de l’època, no pròpiament literari bé que coneguts autors hi estrenaren algunes obres, com el Polyeucte de Corneille i d’altres, sinó com a prototipus d’elegància, de bon gust, tot cercant el refinament de la llengua i dels costums Entre les personalitats que el freqüentaren figuren Gombault, el cardenal de La Valette, Mme de Sévigné, el Grand Condé, Mme de La Fayette, etc

Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88

De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30 d’octubre de 1500 Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l’emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506