Resultats de la cerca

Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que…

A Catalunya, com a derivació de la cúria règia franca, començà a funcionar una cort comtal vers l’any 1000 entorn del comte Ramon Borrell D’aquestes corts de consellers nasqueren els primers usatges amb valor judiciari i que sancionaven situacions de fet Prengueren força legal per decisió del comte rei Ramon Berenguer IV amb la compilació oficial dels usatges De la cort comtal barcelonina derivaren, al començament del s XIII, la cort general o corts i, a la fi del segle, l'audiència reial

Fill del comte Guerau I i d’Elo Fernández de Castro Prosseguí les pretensions al comtat d’Urgell iniciades pel seu pare, el qual li cedí els drets que creia tenir-hi, en ingressar el 1226 a l’orde del Temple Posseí realment el comtat, o bona part d’aquest, per consentiment de Jaume I mentre no tornés de Castella Aurembiaix, filla del comte Ermengol VIII Però aquesta tornà a mitjan 1228 i llavors, davant la resistència de Ponç i del seu pare, Jaume I emprengué una acció militar per la recuperació del comtat, la qual cosa dugué a terme durant els mesos d’agost a octubre del dit any…

Fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat foren administrats per un procurador El testament del rei de Catalunya-Aragó 1196 hi afegí els seus drets sobre Montpeller Tres anys abans, havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda, neta primogènita de Guillem IV, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis La revocació per Guillem IV de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la…

Fill del comte normand d’Acerenza, Ascletí, de la família dels Drengot, succeí el comte d’Aversa, Germà, del qual era tutor Expulsat de Càpua el darrer príncep longobard Landolf VI, també el succeí El 1062 integrà el comtat d’Aversa al principat En guerra amb els Estats Pontificis, acabà sotmetent-se al papa Gregori VII 1073

Segon fill del comte  Pere d’Empúries  i de Joana de Foix Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I , comte d’Empúries Estigué al costat de la reina…

Arran del seu matrimoni amb la cantant Nanine Paris, abandonà la carrera de metge per a dedicar-se a la teoria musical, i més específicament del cant Juntament amb el seu cunyat Aimé Paris, desenvolupà un nou mètode de notació musical, basat en el meloplasto de Pierre Galin, en el qual cadascun dels nombres de l’1 al 7 equivalia a un grau de l’escala mètode Galin-Paris-Chevé Acèrrim defensor del nou mètode, intentà provocar debats públics sobre el tema i enfrontaments entre els seus seguidors i els partidaris del sistema tradicional

Bisbe de Rouen 1550, rebé de la Lliga Catòlica el títol de rei amb el nom de Carles X 1589, tot i viure Enric III Aquest el féu empresonar i n'obtingué la renúncia

Titulat en arquitectura l’any 1942, des del 1952 fou redactor en cap de la revista Architecture Dels seus projectes, sobris i funcionals, sobresurt la casa de l’escriptor Paul Boon i altres domicilis particulars La seva poesia, molt estructurada, ofereix una visió total de la societat i del món actual, i interpreta esdeveniments o fets històrics de gran ressonància política Debutà el 1951 amb el recull Hoog water ‘Marea alta’, i obtingué un gran ressò amb  Dood hout ‘Fusta morta’, 1955 Obres posteriors són  Open einde ‘Final obert’, 1967 i, sobretot, Zelfverbranding ‘Cremar-se’, 1971, sobre…

Estudià a Barcelona i completà la seva formació amb viatges a l’estranger Concorregué a diverses exposicions oficials de belles arts Excellí en el retrat i en la pintura religiosa, amb obres monumentals com el Via Crucis per a la catedral de Texas EUA i el retaule de la germandat de Sant Francesc, a Valls