Resultats de la cerca

Fill de Tancred d’Hauteville, conquerí Calàbria als bizantins i derrotà el papa Lleó IX 1053 Participà en la conquesta de la Pulla i n'obtingué el títol de comte en morir el seu germà Unfred Obtingué el de duc del papa Nicolau II, que en temia el poder i volia tenir-lo com a aliat contra l’Imperi Expulsà Bizanci del sud d’Itàlia 1071 i, juntament amb el seu germà Roger, conquerí Sicília als sarraïns L’any 1073 s’apoderà d’Amalfi i el 1076 de Salern Agressiu amb la Santa Seu, fou excomunicat pel papa Gregori VII 1075, al qual se sotmeté el 1080 Féu una campanya contra Illíria 1080-82, amb la…

A la caiguda del seu pare 1195, fou empresonat pel seu oncle, Aleix III El 1202 s’escapà a Occident i s’entrevistà amb Innocenci III i el seu cunyat Felip de Suàbia Més tard s’alià tractat de Corfú, 1203 amb els caps de la quarta croada per tal que l’ajudessin a restablir el seu pare al tron en canvi d’incorporar-se ell mateix a la croada i de pagar una suma important Els croats, després de prendre per primera vegada Constantinoble 1203, reposaren Isaac II, nomenaren coemperador Aleix i exigiren el compliment de la prometença Aquest fet provocà una gran tensió entre llatins i…

Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se 1241 amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d' Anna segons el costum bizantí Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg 1259, que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu…

Catedràtica de literatura romànica medieval Exercí la docència a la UB Els seus estudis se centren en la poesia trobadoresca i la lírica i narrativa franceses de l’edat mitjana, sense deixar de banda altres literatures romàniques Entre les seves publicacions destaquen l’edició de La peregrinación de Carlo-magno 1984, l’edició de les poesies de Paulet de Marselha 1996, Poemes catalans sobre la caiguda de Constantinoble 1997, el volum Contra las mujeres Poemas medievales de rechazo y vituperio 1998, amb Robert Archer, l’estudi i traducció del relat sobre El primer viaje alrededor…

El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment, l’imperi…

Vida i obra Ingressà en l’orde dominicà a instàncies de Vicent Ferrer, com afirma en una poesia dedicada a fer l’elogi d’aquest La seva producció s’inicià, vers el 1453, amb unes Laors de la creu escrites per concórrer a un certamen literari barceloní a favor de la projectada croada contra Constantinoble Estigué molt vinculat al príncep Carles de Viana, al qual, quan fou empresonat al castell de Morella febrer del 1460, adreçà una lletra consolatòria en retòrica i solemne prosa Un any després escriví unes violentes cobles, de fet un autèntic sirventès, contra els defensors…

Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l’antipatia d’aquest 1302 Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia 1304 Assassinats Roger i l’almirall Ferran d’Aunés i…

Autor de la convocatòria en vers d’un certamen poètic per a promoure una croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició intitulada Arbre molt sant, en qual ha bé granat , en què el tema de la croada a Constantinoble és sobreentès en les llaors de la creu El 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, arbitrada per Ramon de Cardona i Lleonard de Sors, sobre el dilema de perdre la dama estimada o bé un amic També se’l considera autor del poema No sap ques fa sinó cell qui Déu prega , tradicionalment atribuït a Lleonard de Sors Bibliografia Bourland, CB 1909 “The…

D’origen grec, al s XI era una de les famílies feudals més poderoses de Tràcia Joan Cantacuzè fou coronat emperador de Bizanci conjuntament amb Joan V, casat amb la seva filla Helena Associà a l’imperi el seu fill Mateu Cantacuzè 1354-57 i concedí el despotat de Mistra a un altre fill, Manuel Cantacuzè , al qual succeí l’esmentat Mateu, pare de Demetri Cantacuzè , desposseït el 1384 del despotat, i de Joan Cantacuzè , titulat dèspota de Mistra la filla d’aquest, Helena Cantacuzè , es casà amb Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona Caiguda Constantinoble en poder dels turcs 1453…

Filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Maria de Navarra Passà la infantesa, amb la seva germana Constança, sota la tutoria del seu besoncle l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça Després de fracassar successivament els pactes matrimonials amb l’infant Enric de Castella 1348, Ferran de Portugal, Lluís de França, comte d’Anjou 1351-60, Pere I de Castella 1361-67, Joan II de França 1363, el duc Lluís II de Borbó 1369, Felip II de Tàrent, emperador titular de Constantinoble 1368, i Edmund, duc de York, fill d’Eduard III d’Anglaterra, finalment es casà amb Joan I , comte d’…