Resultats de la cerca

Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…

El territori és repartit en uns 30 petits enclavaments pertanyents a set municipis Xàtiva el Garro, l’Olivera, la Cova, els Colmenars i Seba, Canals l’Albercoquer, Vaquer, els Francs, la Figuereta i la Font del Judeu, Vallés de la Costera la Carretera Vella i la Figuereta, la Granja de la Costera Pepot, Llanera de Ranes el Tossal de Vaquer, l’Alt de Ferrer, el Barranquet, el Barranc de la Foia, l’Alt de Gallec i Escobatella, Torrella de la Costera la Carrasca, la Calçada i Cabielo i Cerdà Enxilagar, la Caseta, el Corral de Ballester, les Foies, l’Entrada de la Foia,…

És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia La parròquia és esmentada ja el 839 l’actual església de Sant Marcel és romànica s XI Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova o tuta de la fou de Bor , amb dos corredors practicables, oberta en les calcàries del Devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret

L’equip d’arqueòlegs de les coves de la Teixonera i del Toll, de Moià Moianès, de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social IPHES, presenta la seva troballa més important després de 14 anys d’excavacions Es tracta d’un ullal inferior de llet i un petit fragment de crani parietal pertanyent a un individu d’entre 7 i 9 anys que va viure a les coves fa 50000 anys i que els arqueòlegs han batejat com el nen de Moià Aquestes restes s’afegeixen a les altres de neandertal localitzades a Catalunya, fins ara, a Banyoles, Sitges i la cova Mollet de Serinyà aquest cas, més dubtós

El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol

Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l’activitat eruptiva principal Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic A la península Itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli —vapors sulfurosos—, així com les de la cova del Cane, prop de Nàpols, que desprenen…

Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art 1980-90 de la mateixa localitat Doctor per la Universitat de Barcelona 1986 i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1996 Ha investigat el Paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda Serinyà i el Cau el Duc Torroella de Montgrí Ha publicat, amb Josep Canal, El Paleolític a les comarques gironines 1976 i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic del Plistocè…

Filla illegítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill illegítim del rei de Nàpols Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines El 1557 anà a la cort de Felip II de Castella, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles i Joan d’Àustria Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova 1572 Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús

Membre del consell directiu del Centre Excursionista de Catalunya CEC, al setembre del 1905 cofundà la Societat de Ciències Naturals de Barcelona Club Muntanyenc En fou el primer president i formà part del seu consell directiu fins a la seva mort Al gener del 1920 redactà, juntament amb Agustí Duran i Josep Maria Co de Triola, les bases d’una federació d’entitats excursionistes, i constituí la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, embrió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC De la seva nombrosa activitat espeleològica, cal destacar la primera exploració de…

Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc Fou collaborador del servei de prehistòria de València SIP i director del servei d’arqueologia d’Astúries 1955-62 Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca 1962, publicà El solutrense en España 1953, Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea 1954, El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica nueva secuencia cronológico-cultural 1964, Guía de las cuevas prehistóricas asturianas 1976, Asturias Prehistoria 1977,…