Resultats de la cerca

El poble de Pira és situat al límit oriental del terme, al marge dret del riu d’Anguera Cal dir que sobre els orígens de la dominicatura del castell i lloc de Pira, els documents que existeixen són suspectes Un d’ells data de l’any 1067, en què el comte barceloní Berenguer Ramon II donà al comte Ermengol IV d’Urgell l’indret d’ Apiera — junt amb Barberà i altres llocs—, perquè el colonitzés Historiadors com LI París i F Soldevila consideraren fals aquest document, car en l’escriptura de donació Berenguer Ramon II s’intitula, a més de comte, regis de Barchinona , títol que no utilitzaren els…

On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres importants de la…

Situació Torre medieval adossada a un antic casal senyorial ara convertit en masia Rambol La torre de planta circular del castell del Villar i altres construccions que van pertànyer a aquesta fortificació actualment formen part de les dependències d’una masia El mas fortificat s’alça més avall, però a no gaire distància, de la població de Sant Feliu de Codines, al vessant d’una muntanya Mapa L37-14364 Situació 31TDG326160 Des de Sant Feliu de Codines cal agafar la carretera de Bigues Després de fer uns centenars de metres, cal girar a l’esquerra i seguir durant poc tros una pista de terra…

Volta i corona del presbiteri de Santa Maria del Mar Una de les fites cabdals de la història de l’art català de tots els temps és la parròquia barcelonina de Santa Maria del Mar, obra dels mestres Ramon Despuig i Berenguer de Montagut Se’n va collocar la primera pedra el 25 de març de 1329, i al novembre del 1383 es tancava la darrera de les voltes de la nau major Aquesta rapidesa, inusual en temples de proporcions semblants, s’explica pel ferm mecenatge d’Alfons el Benigne i el seu fill Pere el Cerimoniós i dels nombrosos burgesos que vivien en el puixant barri de la Ribera o quarter del Mar…

Situació Façana de tramuntana de l’antiga casa torre dels batlles del monestir de Sant Benet de Bages J Bolòs El mas la Torre, antigament anomenat sa Masó la Masó, és situat una mica més amunt de la població de les Preses, en un replà, a la falda de la muntanya de Murrià La part més antiga de l’actual masia de la Torre és al darrere, a la banda de tramuntana Actualment serveix com a magatzem de llenya De la casa estant, hom pot veure, a sota, els seus camps i més avall el poble de les Preses i una bona part de la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG557651 Des de l’església parroquial de…

Situació i presentació L’antic municipi d’Urtx de 15,1 km 2 es va unir el 1969 amb el de Queixans Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars S’estén pels vessants del Tossal Rodó 1751 m i de les Roques Altes 1776 m, des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’…

L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix , que fou bastit al segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies…

Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…

Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…