Resultats de la cerca

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles que vivia el 1131, relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès El seu fill Mir de Torrelles mort després del 1177 es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles mort després del 1210, pare de Sibilla de Torrelles , dels quals no hi ha altres notícies Contemporanis d’ells foren Mir Guillem de Torrelles mort després del 1169 i Berenguer de Torrelles mort després del 1195, potser germans,…

Situació L’antiga ermita de Sant Iscle i de Santa Victòria forma part, actualment, de les dependències de l’ermità del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell És situada dalt la carena de la serra anomenada, precisament, de Sant Iscle o de la Salut, que es troba al marge esquerre del riu Ripoll, al nord-est del nucli urbà de la ciutat de Sabadell, a una altitud de 227 m Al subsol es localitzà un paviment d’època romana i encara avui, davant l’antiga ermita, afloren restes de construccions d’aquesta època Hom té el convenciment que aquí hi hagué la mansió d’Arraona, pel costat de la…

Situació Absis de l’església situada a frec del castell, embeguda en un casal tardà ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que acabem de descriure en l’apartat del castell Cal demanar la clau a la casa que engloba la torre FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF813976 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Orpí, tocant al mateix castell Molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme, que encara conserva en l’actualitat El terme d’Orpí es troba documentat a partir de l’any 978, quan el papa Benet VII confirmà…

Situació Fragment del basament d’una gran torre circular, únic vestigi del que fou el castell F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades en un lloc alterós, força boscos, prop de l’església de Sant Pere de Montfalcó, a la banda sud-oriental del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG717132 S’hi arriba per la carretera de Calaf a la Panadella Poc abans d’arribar a Sant Guim i poc després del quilòmetre 10, a mà esquerra, s’inicia la pista que mena a l’església, prop de la qual hi ha les restes del castell FJM-AMB Història Les primeres notícies del castell de Montfalcó apareixen els…

Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…

És termenal dels municipis de Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines Vallès Oriental

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, al lloc de Capellades, el qual aviat se separà del castell i formà una quadra autònoma sota el domini del monestir de Sant Cugat del Vallès Inicialment només degué tenir consideració de capella o sufragània, i més tard adquirí la condició de parròquia, que és la que té en l’actualitat Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès segurament per donació dels senyors del castell de Claramunt Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla que l’any 978 dirigí el papa Benet VII al bisbe Fruià de…

Situació Vista aèria d’aquesta fortalesa, on s’aprecia un recinte poligonal sense torres de flanqueig i, al seu centre, una construcció ara en ruïnes, segurament una antiga torre ECSA - Camara JP Joffre Fortificació situada al N del castell d’Aguilar És al límit de la plana, a l’inici del vessant d’un contrafort de l’altiplà de la Garriga, el qual fa de límit entre Tuissan i Vingrau, poble ja de la veïna comarca del Rosselló Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 57″ N - Long 2° 44′ 57″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal agafar la carretera D-611, que va cap a Vilanova de Corbièras Havent fet…

Característiques generals Els escafòpodes formen un petit grup de molluscs marins, conegut des del Devonià inferior hi ha qui considera que havien aparegut abans, a l’Ordovicià la troballa més antiga als Països Catalans correspon al Triàsic de Caldes de Montbui Vallès Occidental Són organismes totalment marins, que no ocupen les zones d’estuari ni les d’aigües fredes Tots els seus representants tenen un mode de vida infaunal i per enterrar-se en el sediment fan servir el peu com una pala, d’una manera semblant als bivalves precisament el nom del grup peu en forma de pala es…