Situació
Vista aèria d’aquesta fortalesa, on s’aprecia un recinte poligonal sense torres de flanqueig i, al seu centre, una construcció ara en ruïnes, segurament una antiga torre.
ECSA - Camara J.P. Joffre
Fortificació situada al N del castell d’Aguilar. És al límit de la plana, a l’inici del vessant d’un contrafort de l’altiplà de la Garriga, el qual fa de límit entre Tuissan i Vingrau, poble ja de la veïna comarca del Rosselló.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 53′ 57″ N - Long. 2° 44′ 57″ E.
Per a anar-hi des de Tuissan, cal agafar la carretera D-611, que va cap a Vilanova de Corbièras. Havent fet uns 2 km, s’ha de girar a la dreta, vers Novèla. Poc després d’aquest trencall surt, a mà dreta, un camí també asfaltat que deixa a un centenar de metres de les ruïnes de la fortificació. (JBM)
Història
El lloc de Domnòva és esmentat en la documentació al segle IX. Consta per una escriptura datada el 22 d’abril de l’any 876 que Anna, filla del comte d’Empúries, Alaric, i de Rotruda, i alhora neta per part de mare de Berà I, va fer donació a Radulf, germà del comte Guifré I el Pelós i de Miró I de Conflent, i a la seva esposa Ridlinda, d’uns importants béns situats al Conflent, al Rosselló, al comtat de Besalú i al Perapertusès; entre els béns donats en aquest darrer territori consta la “villa que vocatur Domnova in territorio Petrapertusense”. Cent anys i escaig més tard, el 1005, l’alou de Domnòva figura en el testament de l’arquebisbe de Narbona, el qual per voluntat expressa el llegà a una dama dita Ermessenda. Aquesta darrera menció és, tanmateix, discutible, ja que hi ha un altre indret dit també Domnòva a les Corberes, prop de Montlaur.
A desgrat que la primera notícia sobre l’indret sigui tan reculada, una de les primeres referències al castrum de Dopmnova data del 1262, quan consta que era possessió de l’abadia cistercenca de Santa Maria de Fontfreda, a la qual havia estat venut per Oliver de Termes l’any 1260. Consta que l’any 1315 un tal Arnau, veí del lloc de Novèla, reté homenatge en el citat monestir pel feu que tenia dins el terme del castell de Domnòva.
L’indret de Domnòva, a banda de la fortalesa i altres construccions, tenia una església dedicada a sant Bertomeu, la qual és esmentada en la documentació el 1360. Segons la historiadora A. de Pous, Domnòva fou essencialment, durant l’edat mitjana, un lloc de refugi per als homes i el bestiar en els moments d’inseguretat. Sembla que fou arrasat al segle XVII. (PP-DB)
Castell
Detall de l’aparell dels murs que formen el recinte murat del castell.
ECSA - A. Roura
La fortalesa de Domnòva presenta encara importants vestigis d’un recinte poligonal irregular, sense cap torre de flanqueig, centrat per una construcció arruïnada interpretada com una torrassa de planta rectangular.
Els murs del recinte exterior, que conserven algunes espitlleres, tenen més d’1 m de gruix i l’espai interior del clos és d’uns 40 m de diàmetre; a la cara interna dels murs que conformen el recinte hi ha nombroses restes de construccions que s’hi adossaven. (DB)
Intentar datar aquesta fortificació de planta poligonal, amb almenys vuit costats de mides diverses, és difícil. Els murs, que allà on s’han conservat en bon estat assoleixen una alçada d’uns 8 m, són fets amb carreus col·locats en filades. A la part inferior trobem algunes pedres de mida força grossa (per exemple, 35 cm d’alt per 45 cm de llarg); a la part més alta són, en canvi, molt més petites i menys treballades. Són unides amb morter de calç.
La torrassa que hi havia al mig, amb unes parets amb un gruix de 140 cm, també és feta amb pedres poc treballades, tanmateix, arrenglerades en filades; no necessàriament hagué d’ésser feta al mateix moment que el mur perimetral. Sembla que aquesta construcció va ser dinamitada en època moderna.
Encara es van poder fer més tardament algunes de les dependències que s’adossen a la cara interior del mur que delimita la fortificació.
Podríem establir un cert paral·lelisme entre aquest castell i, per exemple, el castell de Montbui, al Vallès Oriental, fet segurament vers el 1300, o entre aquesta fortificació i la del castell de la Torre Cerdana, situada a l’extrem septentrional de la Cerdanya, amb una planta ovalada i feta ja en un moment tardà, amb relació al marc cronològic d’aquesta obra. Aquesta fortificació de Domnòva ja correspon al tipus de construcció defensiva que trobem d’ençà del segle XIII: àmplia i edificada al voltant d’un pati central. Pot ser, doncs, que aquesta fortificació fos feta cap a la segona meitat del segle XIII, època en què, d’altra banda, és documentada per primera vegada. (JBM)
Bibliografia
- Mahul, 1857-72, vol. 4, pàgs. 604-605
- Pous, 1973
- Quehen, 1975, pàgs. 265-266
- Quehen-Dieltiens, 1983, pàgs. 221-223