Resultats de la cerca

S’inicià al Patín Club, passà al Club Turó i el 1946 ingressà al RCD Espanyol La temporada 1950-51 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió i guanyà el Campionat d’Espanya 1953 Després de jugar una temporada al Parque Móvil de Madrid, mentre feia el servei militar, jugà al CP Voltregà 1957-64, en el qual feu també d’entrenador les tres darreres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963 i un d’Espanya 1960 També feu de jugador i entrenador del Cerdanyola CH 1964-66 el CH Mataró 1966-69, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, un Campionat de…

Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de…

Té els orígens en el manicomi de la ciutat, construït en 1897-1912 a instàncies d’Emili Briansó i altres prohoms reusencs El projecte fou encomanat a Lluís Domènech i Montaner  i la construcció s’inicià el 1897 El 1910 rebé el nom actual, en homenatge a  Pere Mata i Fontanet De l’edifici original, cal destacar-ne el Pavelló dels Distingits, considerat un exemple especialment reeixit de l’arquitectura i la decoració modernistes, el qual des del 1986 no acull pacients, i que el 2013 fou declarat bé cultural d’interès nacional Durant la Mancomunitat de Catalunya l’Institut fou una…

La població es formà entorn a l’antiga capella de SantPere 1298, considerada filial de Mediona Entre l’antic nucli i la font del Bosc es construïren pels volts del 1925 moltes torres i casetes d’estiueig

Enviat el 1342 a Perpinyà amb el notari Jaume Comte, adquirí àngels grans, dobles i òbols i malles d’argent, molt semblants als barcelonins, batuts per ordre de Jaume III de Mallorca, cosa que decidí Pere III a actuar ràpidament contra el rei de Mallorca

S’inicià al Club Esportiu Trèbol d’Alella, a partir del 1997 passà al Bonasport i posteriorment al CT Barcino L’any 2011 guanyà el Campionat d’Espanya en dobles juntament amb Guillermo Olaso i el 2012 en fou subcampió individual Ha guanyat cinc tornejos Challenger en individual 2008-10 i tres en dobles 2009, 2010 El 2011 assolí la seixanta-cinquena posició al rànquing ATP, mentre que en dobles fou vuitanta-unè el 2010 Amb l’equip espanyol participà en la consecució de la Copa Davis júnior 2004

S’inicià a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell, i també jugà amb el CT Barcino, el Gin Rives de Sevilla, el Mercantil de Vigo, la General de Granada, l’Astilleros Puerto Real, el Bagà, l’Orense i els Falcons de Sabadell En els Campionats de Catalunya assolí el títol individual 1997 i de dobles 1989, 1996, 1998 Fou tretze cops campió d’Espanya, sis en dobles 1990-95, quatre per equips 1992-95, sempre amb l’Astilleros Puerto Real i tres en dobles mixtos amb les seves germanes Montse 1994 i Mònica 1998, 1999 Fou set cops consecutius subcampió de Lliga, quatre amb l’Astilleros…

El 1942 començà a formar part de l’equip català de gimnàstica, amb el qual aconseguí, com a capità, el Campionat d’Espanya i un segon lloc individual 1944 El mateix any també fou campió de Catalunya d’anelles i cavall amb arcs i segon en barra fixa El 1945 fou delegat provisional i més tard president de la Federació Catalana de Gimnàstica 1945-65, de la qual fou un gran impulsor Sota el seu mandat se celebraren uns campionats universitaris a Barcelona i els Campionats d’Espanya en primera i segona categories També impulsà la gimnàstica d’aparells femenina i l’obertura internacional que…

S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa siciliana…