Resultats de la cerca
Es mostren 2202 resultats
Santa Maria de les Illes (Moià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una…
Sant Julian e Santa Basilissa de Cucunhan
Aquesta església era situada a la part més alta del poble de Cucunhan, prop del castell Va ser arrasada cap al 1860 i reconstruïda una mica més avall, a tocar de les cases del poble La seva època d’aparició resta fosca, ja que el primer esment textual no és anterior al segle XIV, en concret és de l’any 1360 L’indret de Cucunhan, però, és conegut des de l’any 951 A l’oest del poble, hi ha el lloc dit Sant Julian, al costat del cementiri parroquial Aquest topònim podria assenyalar l’emplaçament primitiu de l’església parroquial de Cucunhan L’església edificada al capdamunt del poble potser…
Franz Bopp
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
A París 1812-16 edità manuscrits i una gramàtica del sànscrit La seva grandesa, però, cal cercar-la en la lingüística estricta El 1816 publicà Über das Conjugations-system der Sanskritsprache , on comparava la conjugació sànscrita amb les del llatí, el grec, el persa i el germànic, obra que és l’inici de la gramàtica comparativa de l’indoeuropeu, ensems amb els treballs de Rasmus Kristian Rask Amb Vergleichende Grammatik des Sanskrit, Zend, Griechischen, Lateinischen, Litthauischen, Altslavischen, Gothischen und Deutschen 1832-52 volgué remuntar-se fins a l’origen de tot el…
Ulaanbaatar
Ciutat
Capital de Mongòlia i alhora ajmag independent.
Situada al N del país, vora el riu Tuul, a una altitud de 1350 m, prop d’un important jaciment de lignit Nalajch, ha crescut ràpidament gràcies a la modernització i la industrialització És l’únic centre industrial del país organitzat segons el sistema soviètic de combinats industrials Té indústria siderúrgica i tèxtil És unida per ferrocarril transsiberià amb Pequín Xina i Ulan-Ude Rússia Té aeroport internacional Universitat fundada el 1942 Primitiu centre de migració estacional, l’any 1639 esdevingué capital religiosa gràcies a la construcció del monestir Da Khure, residència…
Muralles de Castelló d’Empúries
Art romànic
Situació Castelló d’Empúries és una vila important que es troba vora la Muga, a uns 4 km de la mar, en un promontori que, dominant la plana alluvial, era apropiat per a la defensa estratègica Mapa 258M781 Situació 31TEG065788 Hom pot arribar a Castelló d’Empúries per la carretera que va de Figueres a Roses JVV Història Pla de la població La part tancada per una línia vermella correspon al Puig Salner, la part més antiga Algunes de les muralles conservades poden ésser dels segles XI-XII El recinte de muralles marcat amb color blau és de la baixa edat mitjana Arxiu Històric del C OAC Girona El…
Portopí
Barri
Barri de Palma (Mallorca) i sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l’W) i el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA.
Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires o d’en Carròs i de Senyals per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí , donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621 entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de…
Chronicon Breve Monasterii Canigonensis
Historiografia catalana
Cronicó anomenat així per Étienne Baluze, que el publicà al volum II de Miscellaneorum (1679).
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’inicia amb la fundació del monestir de Sant Martí del Canigó 1001, aporta algunes dades sobre el seu fundador, el comte Guifré de Cerdanya 988 – 1035, germà del cèlebre abat Oliba de Ripoll, i anota la durada del govern de cadascun dels seus abats fins a la fi del s xii Es pot deduir que es redactà en aquesta centúria, prenent com a base la documentació fundacional del monestir i el seu necrologi Aquest cronicó és una obra històrica d’interès local realitzada per un centre monàstic indubtablement influït pels cenobis de Cuixà i Ripoll, però que ja havia…
sufisme
Islamisme
Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, a causa de les influències de religions no musulmanes (elements cristians, irànics, hindús i hel·lenístics) que conté.
Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a…
Sant Estève de Pesilhan de Conflent
L’actual parròquia del poble de Pesilhan, dedicada a sant Esteve, tal vegada, encara que no és del tot segur, es correspon a l’església de Sant Andriu de la vall de Pesilhan que pertanyia al monestir de Sant Pere de Rodes segons recull una butlla de l’any 974 Aquesta propietat és confirmada a l’esmentat cenobi posteriorment, en un precepte del rei Lotari de l’any 982 i en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 La parròquia de Pesilhan amb l’actual titular apareix documentada l’any 1395 Segons es comprova en el cadastre antic, al seu redós es formà el primitiu nucli de població…
Santa Maria la Major o Mare de Déu de les Neus (la Freixneda)
Art romànic
La vila de la Freixneda s’assenta als vessants de llevant del tossal de Santa Bàrbara, al bell mig del terme El lloc fou conquerit entre el 1157 i el 1160 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i formà part de la Pena d’Asnarlagaia Poc després es degué construir l’església parroquial de Santa Maria, ja que l’any 1210, tant el temple com la vila foren cedits pel bisbe de Saragossa i el capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat a l’orde de Calatrava, amb els delmes i les primícies En substitució del primitiu edifici romànic, s’aixecà al segle XVI un nou temple parroquial, d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina