Situació
Fragment del mur meridional de l’actual església, on és perfectament visible el parament del primitiu temple romànic.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Santa Maria és a l’extrem nord del poble de Baldomar, situat a uns 5 km d’Artesa de Segre per la carretera d’Alòs de Balaguer. (JAA)
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG355430.
Història
Malauradament, no es tenen notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300, malgrat que l’origen alt-medieval és indubtable. El lloc de Baldomar, esmentat des del 1328, formà part del marquesat de Camarasa. Des del segle XVII, com a mínim, fins al segle XIX consta que el terme pertanyia al capítol d’Urgell, com el veí d’Alòs. (CPO)
Església
En l’estat primitiu l’església de Santa Maria de Baldomar era un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que arrencaven de sengles pilastres rectangulars, i coronada a llevant per un absis semicircular, precedit, possiblement, d’un arc presbiteral.
Aquesta estructura fou radicalment modificada l’any 1692 —data que figura en l’actual porta d’entrada—. Es va enderrocar l’absis i es va capgirar el sentit de la nau. El presbiteri va quedar situat a ponent i la façana principal (amb la porta, un ull de bou i un campanar d’espadanya de dos ulls) a llevant, en el lloc que ocuparia l’absis original, del qual només es conserva l’arc presbiteral, convertit en un arc toral de la volta. En aquest mateix moment es devien construir dues capelles, adossades a les façanes nord i sud, que serien posteriorment ampliades amb dues capelles més i una sagristia adossada a la façana sud, on possiblement s’obria la porta original, en el lloc ocupat per les capelles.
A la façana de ponent i en l’angle sud-oest es conserven les façanes de l’església original, amb el ràfec format per una simple llosa, que segueix els pendents de la coberta original en la façana de ponent, mentre que a l’angle sud-est no es conserva el ràfec, però sí el sòcol de l’edifici, i és perfectament apreciable la unió del parament antic amb la nova façana.
Els paraments originals són formats per carreus ben tallats i polits, que juntament amb les característiques de l’interior permeten de situar clarament l’edifici entre les formes pròpies de la fi del segle XII o l’inici del segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 250, 254 i 527-528