Resultats de la cerca

Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther 1792 i Atalia 1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912, i el Polyeucte 1789 de Corneille Al final de l’ Atalia , afegeix la “Conclusió de la tragèdia” Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista Tuïr 1796 i Sant Joan en lo desert , manuscrita, que desenvolupa més extensament l’obra…

Prevere diocesà 1935, prengué l’hàbit monàstic a Montserrat 1941 Es llicencià en teologia i en arqueologia cristiana a Roma De tornada a Montserrat, fou nomenat prior 1949 i elegit abat coadjutor 1961 d’Aureli M Escarré, càrrec que conservà fins el 1966, que fou designat abat president de la congregació benedictina de Subiaco El 1969 predicà el recés anual al papa Pau VI i a la cúria romana, que fou publicat després amb el títol Il sacerdozio cristiano Malalt de mort, el 1977 es retirà a Montserrat Bé que potser d’una forma poc coneguda externament, en alguns moments difícils…

El 1179 el prior d’Escornalbou va donar el lloc “desert” de Pradell a Pere de Déu perquè el repoblés L’església, doncs, s’havia de formar a partir d’aquesta data De tota manera, és possible que el 1194 encara no existís, ja que no figura a la butlla de Celestí III que només cita, dins la baronia d’Escornalbou, l’església de Colldejou, al Baix Camp El rector de Pradell apareix documentat per primera vegada en la dècima papal del 1279 L’església parroquial de Pradell, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Pradell l’…

L’actual santuari de la Mare de Déu de la Penya és situat als vessants de la penya del Morral, a la vila de Graus El seu origen cal cercar-lo al segle XII quan els monjos del monestir sobrarbès de Sant Victorià d’Assan, senyors jurisdiccionals de Graus des de la darreria del segle XI, fundaren la parròquia de Santa Maria de Graus, la qual elevaren ben aviat a la categoria de priorat Segons indica M Iglesias, aquest priorat era servit per tres monjos amb els títols de prior, sagristà i vicari, els quals eren nomenats directament per l’abat de Sant Victorià d’Assan Al segle XVII el…

Primer fou clergue i després capellà a Santa Maria Reparata, l’antiga catedral de Florència, fins que el 1351 ingressà a l’orde de Vallombrosa Més tard fou prior de l’església de San Remigio, a Florència Compongué deu madrigals a dues veus, una caccia a tres veus i cinc ballate a una sola veu Malgrat que a la seva època fou conegut per les seves composicions litúrgiques, tan sols se n’han conservat un glòria i un agnus a dues veus, que segueixen l’estil dels madrigals Aquest estil és el propi de la música florentina del principi del Trecento -amples melismes sobretot al principi…

Prior de la cartoixa de Valldemossa 1505-26, on ingressà el 1484, en 1495-96 defensà els interessos de la casa a la cort Assistí als capítols generals de l’orde del 1506, del 1508 i del 1516 fou elogiat per la bona administració i féu millores a la cartoixa El 1521, de tornada de Roma, on havia anat per qüestions de la casa, entrà a la ciutat de Mallorca, en plena guerra de les Germanies, i, si bé fou primer acceptat per ésser fill de menestrals, n'hagué de fugir als crits de “muira lo mal frare” la cartoixa quedà pràcticament desmantellada El 1526 anà a la cartoixa de Nàpols…

Dominicà 1796, fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona Després de l’exclaustració 1836 es traslladà a França, i més tard, a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un Compendi d’…

Situació Vestigis de la façana nord i de l’absis de l’església, situats al costat del castell de Sant Llorenç, a segon terme cedida per P Bertran Les restes d’aquesta església es troben al costat SE del castell de Sant Llorenç, al sector més enlairat del recinte jussà del conjunt Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit a la monografia precedent FFLI Història Aquesta església fou seu d’un petit priorat dependent de Sant Pere d’Àger En els seus orígens fou simplement la capella i la parròquia del castell de Sant Llorenç d’Ares o del Montsec…

Situació Vista de llevant del santuari, amb l’absis encaixonat entre els murs laterals de la nau Arxiu Gavín El santuari de la Mare de Déu del Soler és situat al marge dret del riu Noguera Pallaresa, a uns 7 km al sud de Sort, per la carretera de la Pobla de Segur Mapa 33-10214 Situació 31TCG455953 Just davant de la cruïlla amb la carretera que va a Malmercat, hi ha el corriol que, en 200 m, porta a l’església JAA Història L’esment més antic conegut de l’església de la Mare de Déu del Soler és de l’any 1244, quan Guillem, capellà de Montardit, feu diverses donacions al monestir de Gerri,…

El poble de Biure és situat al sud de la riera del mateix nom, als vessants septentrionals de la serra de Montclar La població s’originà a l’edat mitjana al voltant d’una fortalesa, la construcció de la qual fou fruit de l’acció colonitzadora que en aquesta zona de l’actual comarca de la Conca de Barberà portà a terme la nissaga dels Gurb-Queralt La primera menció documental del castell és de l’any 1057, quan foren infeudats a Ramon Arnau els castells de Montclar i de Biure per part de Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i de la seva esposa Agnès La parròquia de Biure és esmentada…