Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
clac
Mot onomatopeic amb què hom designa el soroll sec que fan dues coses en topar amb força.
Les potials
Les potials constitueixen un dels ordres més amplis i diversificats de molses als Països Catalans, on està representat principalment per molses acrocàrpiques petites o molt petites, sobretot de llocs secs Els fillidis presenten nervi i cèllules sovint papilloses La càpsula és erecta, amb caliptra petita i cucullada en forma de caputxa, que cobreix solament 1/3 de la càpsula, i amb peristoma simple, de 16 dents, sovint retortes en espiral i dividides en segments filiformes, a vegades absent Només podem presentar com a exemples les espècies més representatives d’entre les gairebé 100 del nostre…
soia

Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg…
Les andreèides o andrees
Aquesta petita subclasse és formada per un sol ordre, el de les andreeals, i dos gèneres Neuroloma, amb una sola espècie, sud-americà, i Andreaea, amb més de 100 espècies al món, quatre de les quals formen part de la nostra flora Són plantes acrocàrpiques, de color verd brunenc fosc, que presenten un aspecte semblant al de les molses típiques, les bríides, però tenen un protonema tallós, format per lacínies ramificades, i l’esporòfit sense seta, sostingut per un allargament de la base de l’arquegoni, el pseudopodi Són dos caràcters que també tenen les esfàgnides A més, presenten una…
Vilafranca del Maestrat
Vilafranca del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a ponent, per la ratlla d’Aragó, formada, al NW, pel riu o rambla de les Truites (límit amb Anglesola), i a l’W i al SW per la Moleta i per l’engorjat barranc dels Frares (límit amb Mosquerola i afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó).
La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins que culminen al Picaio, a 1304 m alt, més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén La part oriental és drenada pel riu Sec afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó i per alguns barrancs que li són tributaris l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs Coder, 1467 m Palomita, 1379 m el Bovalar, 1433 m i la Moleta,…
Rif

Rif
© Piccaya / Fotolia.com
Muntanya
Cadena muntanyosa del NW d’Àfrica que en forma d’arc s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc; no ultrapassa els 2.500 m alt. (Tidighine, 2.456 m).
Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges al S, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls Ouergha, densament poblades a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic la zona és poblada per pastors seminòmades Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago segles IV-III aC i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana Envaït pels vàndals segle IV, després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda Sotmès pels àrabs des del segle VI…
perxa
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el cardatge mecànic dels teixits.
Les primeres perxes consistien en un gran tambor, format per llistons guarnits amb cardots i dotat d’un ràpid moviment de rotació el teixit passava al voltant del tambor i la seva superfície restava apelfada A causa de la irregularitat dels cardots i de llur gran desgast, aquestes perxes foren substituïdes per les de tambor proveït en la seva perifèria d’una sèrie de petits cilindres, el nombre dels quals pot arribar a trenta-sis, guarnits amb una cinta proveïda de puntes inclinades d’acer, en el perxatge en sec, o de llautó, en el perxatge en moll El tambor gira sobre el seu eix…
Damià Cerdà i Juan
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Professor mercantil per l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona 1936 Ha centrat les seves investigacions en el camp de l’arqueologia submarina i la ceramologia, sobretot en estudis d’àmfores i ceràmiques gregues Ha participat en diferents excavacions a Portopí, Calvià, ses Salines, Menorca o Cabrera Realitzà tot un seguit de prospeccions arqueològiques a Alcúdia i Pollença, resultat de les quals fou el descobriment de la conducció d’aigua que abastia la ciutat romana de Pollentia Ha escrit “Economía antigua de Mallorca”, dins Historia de Mallorca I 1971, en deu volums “Hallazgos…
baròmetre de Torricelli
Física
Baròmetre de mercuri dissenyat per Torricelli (1643) a partir dels experiments que efectuà per fer evident la pressió atmosfèrica.
Consisteix en un tub de vidre d’uns 80 cm de longitud ple de mercuri destillat i totalment sec i submergit en una cubeta que també conté mercuri El descens del mercuri fins a igualar la pressió atmosfèrica sobre la superfície lliure de la cubeta origina una cambra baromètrica La pressió atmosfèrica és expressada pels millímetres de longitud que té la columna de mercuri a partir del nivell de la cubeta, si hom fa la mesura a 0°C Si la determinació és feta a t °C i h és l’altura de la columna, cal introduir el terme -0,00016 t h com a factor de correcció A més, caldrà introduir les…
Federació Catalana de Coloms Esportius
Columbofília
Organisme que regeix la pràctica dels coloms esportius a Catalunya.
Fou fundada a Barcelona el 1933, però de fet ja funcionava com a tal des d’alguns anys abans Es formà amb la unió de les societats columbicultores, ara clubs esportius, que existien en aquell moment a Catalunya, entre aquestes les dels barris barcelonins de Gràcia, el Poble-sec, Sants i la Barceloneta El primer president del qual es té constància documental fou José León González Té la seu a Barcelona, ha organitzat esdeveniments com un Campionat Internacional de Coloms Esportius o la Copa del Rei de l’any 1991, que va tenir lloc a Cabrils Deu anys després, es va tornar a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina