Resultats de la cerca

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de passar prop de…

Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig Participà en les expedicions a Mallorca i al Rosselló en la guerra de Pere III contra Jaume III de Mallorca 1343-44 El rei Pere li confià la castellania de Canet Rosselló el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva abans del 1347 i la potestat d’Albaida Durant les lluites de la Unió de València es mantingué al costat del rei i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats 1347 El 1348 fou nomenat governador de Mallorca amb la missió de reprimir qualsevol acció favorable al desposseït Jaume III de…

Ordenat sacerdot el 1974, fou coadjutor de la parròquia de Montcada fins l’any 1976, quan fou nomenat prefecte d’estudis del Seminari Menor de Xàtiva Entre els anys 1979 i 1982 estudià a la Pontifícia Universitat Salesiana de Roma i es llicencià en Ciències de l’Educació, en l’especialitat catequètica Delegat diocesà de catequesi des del 1982, cinc anys més tard arribà a ésser director espiritual del Reial Collegi Seminari de Corpus Christi de València Doctorat en Ciències de l’Educació el 1992, aquest any fou nomenat bisbe d’Eivissa Deixà les Illes per ésser el nou bisbe de…

Llicenciat en filologia, és professor de català a l’ensenyament secundari En prosa ha participat en el volum collectiu Històries circulars i altres relats 2003 i és autor de les novelles  El primer paradís 2007, Resurrecció i mort de G T 2015, premi Ciutat de Vila-real de narrativa i Promeses que no podrem complir 2019 i, en el gènere juvenil, de les obres  Insuficient s’escriu amb sang 2011, premi Esport i Ciutadania de la Fundació FC Barcelona i Òmnium Cultural i München 2013 Ha publicat també les obres teatrals Presoners de l’aigua 2003, premi Ciutat de Vila-real de teatre 2002, A joc de…

Llicenciat en medicina i cirurgia, exercí com a otorrinolaringòleg, professió que compaginà amb les arts plàstiques Especialitzat en el tractament de composicions espacials de gran moviment interior Elaborà a partir de la geometria les possibilitats topològiques derivades de la banda de Möbius , cercant en la planxa metàllica la corporeïtat dels ritmes lineals que puguin donar una major agilitat aerodinàmica a les escultures abstractes El 1942 presentà la primera exposició a la sala Mateu de València Guanyà les medalles de bronze de la II Exposició Provincial de València 1943, d’or de la II…

La transformació, a l’esòfag d’aquests insectes, consisteix fonamentalment en una concentració i una hidròlisi enzimàtica de la sacarosa inversió Ja formada, reglota i és dipositada a les cavitats de la bresca, i després servirà d’aliment a alguns individus adults i a certes larves Els caràcters sensorials de la mel depenen de la planta de la qual majorment procedeix, i pot ésser tòxica i tot, si ho era la planta El color sol ésser blanquinós o verdós Químicament consta de sucre invertit levulosa i glucosa —conté un 60-75% de sucres reductors— i aigua com a màxim un 21% Inclou també petites…

Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides vegades el conreu…

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…

A la darreria del s XVIII creà a València importants empreses comercials Al començament del s XIX la botiga dels Bertran tenia sucursals a Madrid, París, Brusselles i Londres Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el País Valencià Els germans Vicent Bertran de Lis i Manuel Bertran de Lis dirigiren moviments revolucionaris durant la primera meitat del s XIX A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos En la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, el 1819, hi…