Resultats de la cerca
Es mostren 2265 resultats
La vida moral
Sàtires sobre la relaxació dels costums, sd MFM / GS Durant la segona meitat del segle XIX la societat catalana va experimentar una profunda transformació a conseqüència del procés d’industrialització que va repercutir en tots els seus elements bàsics Una transformació d’aquesta magnitud afectava òbviament el sistema de valors d’una societat que estava internament diferenciada per qüestions fonamentals com ara la confrontació de classes, la contraposició entre el món rural i el món urbà, la lluita entre clericalisme i anticlericalisme o els diferents aspectes del debat polític Fruit d’aquesta…
Herri Batasuna
Política
Coalició basca formada arran de les eleccions generals del 1979, el nom de la qual significa ‘poble unit’.
Té l’origen en la Mesa de Altsasu, constituïda el 1977 per forces de l’esquerra abertzale ESB, ANV, EIA, que l’abandonà, HASI ex EHAS i LAIA El 1979 rebutjà l’estatut d’autonomia, política que li valgué 3 escons en les eleccions generals Segona força al parlament autonòmic el 1980 11 escons, posteriorment ha mantingut un espai electoral considerablement estable en la representació autonòmica, al País Basc obtingué 11 escons el 1984 i el 1994 13, el 1986 i el 1990 14, el 1998, però 7, el 2001 A Navarra foren 6 1983 i 1995, 7 1987 i 1991 i 8 1999 els diputats elegits En l’àmbit estatal,…
Tríptic de la Redempció (Vallespir)
Vista general del tríptic realitzat en coure repujat i decorat en tota la seva superfície ECSA - A Roura En una collecció particular d’una família originària de l’alt Vallespir, es conserva un tríptic romànic de gran valor No es coneix amb exactitud el seu lloc de provinença, que tant podria ser el monestir d’Arles com alguna de les nombroses esglésies o capelles de l’alt Vallespir que en depenien El tríptic, que fins ara ha restat inèdit, és constituït per tres làmines de coure decorades per embotició fa 32 cm d’alçada, 18 cm d’amplada la part central i 9 cm les laterals totalment obert fa…
Bruno Bauer
Historiografia
Cristianisme
Teòleg i historiador alemany.
Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes històrics i…
llei Deixonne
Dret
Llei de la República Francesa relativa a l’ensenyament de les llengües dites regionals de l’estat, aprovada el 1951.
Extremadament limitada, fou, però, un primer reconeixement del dret a l’ensenyamet d’aquestes llengües A la seva empara es desenvoluparen cursos de català, basc, bretó, occità i alemany La llei Deixonne ha estat succeïda per altres lleis llei Bas-Auriol de 1975 llei de 1982 relativa a les llengües regionals als mitjans de comunicació llei Toubon vigent des del 1994, les quals, si bé han permès la creació d’escoles privades i dotades d’un estatut especial en llengües regionals com a vehiculars, tampoc han contribuït substancialment a millorar-ne la situació d’aquestes llengües L’actitud…
Joan Caro i Sureda
Història
Militar
Militar.
Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan Durant la Guerra Gran 1793-94 lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya Participà en la guerra contra Portugal 1801 El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia passà després a Catalunya i al País Valencià Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol 1811, on fou fet presoner i enviat a França En tornar-ne 1815 ascendí a tinent general La seva actitud liberal li valgué persecucions,…
Jaume Raventós i Domènech
Comunicació
Literatura catalana
Agronomia
Enginyer i publicista.
Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també La llei de l’amor 1917 i A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural La vida al camp Memòries…
,
Josep Maria Farré i Moregó
Història
Política
Història del dret
Notari, jurista i polític.
De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972…
Joan Beneyto i Pérez
Literatura
Política
Dret
Jurista i escriptor polític.
Doctorat en dret a la Universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies Preliminars per a l’estudi del nostre dret 1932, Il diritto catalano in Italia 1933, Iniciació a la història del dret valencià 1934, etc Simpatitzant de la ideologia feixista, aquesta actitud es reflecteix en diverses obres seves Nacionalsocialismo 1934, España y el problema de Europa 1942, Historia de las doctrinas políticas 1948, Ensayos sobre la cultura moderna 1952, Los cauces de la convivencia Una política de instancias sociales 1968…
Karl Liebknecht
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític alemany.
Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina