Resultats de la cerca

L’antic veïnat de la Vall o la Vall d’Espirà és situat al migdia de la vila d’Espirà de Conflent, cap del municipi El lloc és mencionat en la documentació des del segle XIII la Vall de Spira , 1264, com també la seva església, la qual és consignada per primera vegada en una escriptura de l’any 1298, per la qual Pere Dotra i el seu gendre Vernet, de la Vall d’Espirà, feren reconeixença a Pere Cadell, senyor d’Espirà, de la meitat d’una peça de terra situada a la Vallis de Spirano, loco dicto ad Sanctum Stephanum Posteriorment, en una altra escriptura és consignada com a ecclesia…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, entorn del monestir de Sant Benet de Bages No degué passar de capella dependent del monestir L’església apareix esmentada el 1212, quan l’abat Ramon de Sant Benet de Bages i el seu monestir fan una cessió a favor de l’església de Sant Jaume, edificada prop del pretori En els anys següents se li fan diverses deixes situant-la al voltant del monestir, al davant o a sobre sita super monasterium… ad ipsum pretorium Hom li assignà diversos censos per a la subsistència d’un sacerdot De l’edifici no queda res, només sabem que el…

El lloc de Peraltes, situat a l’esquerra del Sió, constitueix una caseria emplaçada al nord del poble d’Ossó de Sió, cap del municipi De l’antic castell de Peraltes, avui totalment desaparegut, hi ha referències a la segona meitat del segle XII, quan el terme era posseït pels senyors de Seró L’any 1172 en el testament sacramental de Ramon Bernat de Seró, jurat sobre l’altar de l’església de Santa Maria del castell de Biosca, s’establí que el castell de Peraltes fos llegat a Guillem i Pere, possiblement fills del difunt Pocs anys més tard, en el testament de Pere de Seró del 1188, aquest…

Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que…

Situació Petit monestir, inicialment creat per ésser una casa benedictina, bé que transformat aviat en una canònica o casa de clergues regulars, situat en una petita vall per on discorre l’aigua d’Ora, afluent del Cardener, encaixonada pel l’estret de Valielles al cantó de tramuntana i les encinglerades altures del Travil i de Busa a migjorn Forma part del reduït enclavament de Valielles, segons consta en mapes de l’any 1925, guardats a l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, en els quals consta clarament que pertany, juntament amb l’església i terres veïnes, al municipi de…

Situació Absis del temple erigit a principi del segle XII constitueix la part menys alterada del conjunt F Tur L’església parroquial de Sant Martí de Biert centra el conjunt de cases disseminades que formaven el poble de Biert, al peu de Rocacorba El camí, perdedor i poc transitable, cal prendre’l a Pujarnol, a 7 km de Banyoles Mapa L 38-12295 Situació 31TDG759589 JAA Història Sembla que al segle X aquesta església depenia del monestir de Sant Medir, el qual, abans d’ésser traslladat a Amer, primitivament havia estat situat a Sant Gregori Però el document més antic que fa referència al lloc…

Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat flautes i mixtura Es desconeix la…

Segons reporta el cartulari de la canònica de Santa Maria de Solsona, fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui concedí a l’esmentada canònica solsonina de Santa Maria l’església de Sant Bartomeu, situada al castell d’Albelda, amb tots els béns que tenia la “ ad illum diem quando cepi castrum ” a la darreria del segle XI La nova propietat de la canònica no fou confirmada per la butlla del papa Urbà II atorgada el 1097, cosa que planteja dubtes sobre la datació inicial L’obra dels canonges de Solsona comptà amb la collaboració del comte Ermengol VI, en concedir a Santa Maria els…

El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca  i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma 1983, Els…

Fou professor de dret romà a la Universitat de Barcelona, assessor togat del tribunal de la capitania general, assessor del mestre racional, membre de la sala tercera del consell reial, jutge del reial consell en matèria criminal, fiscal de l’audiència i consultor del tribunal del Sant Ofici El 1704, contra les instruccions del virrei borbònic, sostingué en un dictamen el dret al secret de les sessions del Consell de Cent El 1706, trobant-se a Madrid, fou empresonat per ordre de Felip V fou traslladat a Pamplona per complir-hi reclusió perpètua, on morí Posà al dia i illustrà amb comentaris i…