Resultats de la cerca

Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou molt popular entre la…

Començà d’adolescent una trajectòria d’actriu i cantant Descoberta per Charles Laughton , que li donà el nom artístic pel qual és coneguda, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on amb Laughton coprotagonitzà  The Hunchback of Notre Dame a les ordres de William Dieterle, i que fou el seu primer gran èxit, consolidat més endavant amb els films  How Green Was My Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford, en els dos darrers dels quals fou molt celebrada la seva actuació amb John Wayne Títols…

S’inicià com a actor, però aviat canvià a la direcció, i es formà al costat d’Alfred Hitchcock Durant la Segona Guerra Mundial fou voluntari de la unitat de cinema de la Royal Air Force, on dirigí diversos documentals Llicenciat el 1944, s’incorporà a l’agència Gaumont British Instructional, dedicat també al cinema documental El 1947 debutà en la ficció infantil amb el film  The Little Ballerina , al qual seguiren altres títols en gèneres diversos, però especialment bèllics The Sea Shall Not Have Them , 1954  Reach for the Sky , 1955  Carve Her Name with Pride , 1958 Sink the…

En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització…

Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els…

Establert a París ~1890, féu amistat amb Alfred Jarry i s’introduí en el món del comerç d’obres d’art La seva influència en l’evolució de la història de l’art contemporani fou essencial Obrí la seva galeria el 1893 Organitzà una important exposició de Cézanne 1895, comprà obres de Van Gogh 1900 i féu un contracte amb Gauguin 1900, que permeté a aquest de pintar sense preocupacions econòmiques Organitzà la primera exposició a París de Picasso 1901 i la primera absoluta de Matisse 1904 Promogué Bonnard, Redon, Derain i Vlaminck i influí directament en l’orientació de la carrera de…

Graduat en arquitectura 1933, les dificultats per a exercir a causa de la depressió dels anys trenta el portaren a la indústria cinematogràfica, en la qual s’inicià com a actor en petits papers secundaris, i aviat passà a la direcció d’art Treballà successivament per a Cecil B de Mille i Fritz Lang , entre d’altres, però fou sobretot amb Alfred Hitchcock , amb el qual collaborà per primer cop a Saboteur 1942, que adquirí renom Després d’una interrupció de tres anys en ser mobilitzat com a fotògraf militar a la Segona Guerra Mundial, tingué un paper clau en alguns dels films més…

Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit, Susanne…

Estudià a València amb L Magenti, a París amb V Perlemuter i a Viena amb A Brendel Ha estat premiat en el Concurs GB Viotti de Vercelli, el Concurs Internacional de Piano de Jaén, el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols i el Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli a Seregno Ha actuat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de la RTVE, l’Orquestra Nacional de França, la Simfònica de Londres i l’English Chamber Orchestra, entre d’altres Amb aquesta darrera enregistrà un CD dedicat a J Turina i M de Falla Darrerament ha tocat amb l’…

Estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1917-24, i completà la seva formació a París la dècada de 1920 Atret pel nord d’Àfrica, el 1927 fundà, a Alger, l’acadèmia Arts, juntament amb el pintor Alfred Figueras S’installà de nou a París el 1928, per a diversificar la seva activitat i dedicar-se a crear decorats per al cinema als estudis de Joinville-le-Pont El 1932 retornà a Barcelona, on obrí una agència publicitària Des del 1936 collaborà amb el Sindicat de Dibuixants Professionals-UGT en les campanyes de propaganda gràfica del PSUC Entre el 1936 i el 1938…