Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
La paleocarpologia: el coneixement de l'agricultura
Diverses disciplines arqueològiques ajuden a conèixer l'agricultura antiga a partir de l'estudi de les eines emprades, dels sistemes de conreu, del tractament i l'emmagatzematge de les collites o dels vegetals aprofitats pels humans Fonamentalment, la paleocarpologia estudia els fruits i les llavors antigues que han arribat fins a l'actualitat En medis temperats com el dels Països Catalans aquesta mena de restes només s'han conservat en el cas d'haver estat en contacte directe o indirecte amb el foc carbonització, que les va fer immunes a l'acció microbiana En alguns casos, però, com a la…
Ocells de medis agraris
Les activitats agropecuàries han modelat els paisatges de bona part del planeta En l’entorn mediterrani, aquesta interacció es va iniciar fa segles i, per tant, els paisatges agrícoles poden considerars’hi tan naturals com ho poden ser un bosc o un aiguamoll, amb l’única diferència que, en els primers, l’espècie humana és un protagonista actiu i indissociable en la seva gènesi i manteniment Les comunitats d’ocells d’aquests medis es troben particularment adaptades a l’heterogeneïtat espacial i dinàmica temporal que els caracteritza Les poblacions de sisó Tetrax tetrax , limitades a les…
Sant Roc de Farrera, abans Santa Eulàlia
Art romànic
Situació L’església de Sant Roc és situada a l’entrada del poble de Farrera de Pallars, de 1 362 m d’altitud, a l’interior de la coma de Burg, en una de les valls afluents de la seva capçalera MLIR Mapa 34-10215 Situació 31TCH581067 Història El primer esment del lloc de Farrera data del 908, en una permuta realitzada entre l’abat Godemir del monestir de Gerri i el comte de Pallars, Ramon per aquest canvi el monestir cedia al comte els béns que tenia al lloc de Ferraria En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, Farrera és una de les parròquies de la vall de Tírvia L’església parroquial,…
El cicle triàsic als Pirineus
El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…
El cicle cretaci superior als Pirineus
La superseqüència del Cretaci superior als Pirineus comprèn tres grans cicles amb significació tectònica ben diferent pel que fa a l’evolució d’aquest àmbit El primer, l’albocenomanià, és lligat a la creació d’un sistema de fosses entre les plaques ibèrica i europea al llarg de la falla nordpirinenca, acompanyada per la sedimentació de “flysch" El segon i el tercer, durant la resta del Cretaci superior, reflecteixen l’inici de la surrecció de la serralada entre dues conques perifèriques mòbils L’Albocenomanià als Pirineus El cicle albocenomanià és constituït per una sola seqüència…
Djibouti

Aspecte de la costa de Djibouti
© Ambassade de la Republique de Djibouti en Chine
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a la costa del golf d’Aden, limitat al NW per Eritrea, al SW per Etiòpia i al SE per Somàlia; la capital és Djibouti.
La geografia La geografia física És un país que ocupa una àrea enfonsada sobre l’eix de fractures de l’Àfrica oriental El terreny ha estat afectat per un vulcanisme recent andesites, riolites i lava de blocs cobreixen grans extensions estepàries i desèrtiques El relleu, fragmentat per falles, és format per altiplans rocosos de forma tabular i per conques d’esfondrament, que arriben en algun cas per sota el nivell del mar llac Assal, -170 m Des del curs inferior de l’Awash i el llac Abbé s’estén una plana que cenyeix el golf de Tadjoura El territori limita al nord amb els contraforts basàltics…
música dels Països Baixos
Música
Música desenvolupada als Països Baixos.
Inclou el territori dels actuals estats del Benelux Aquest article abraça l’àmbit d’aquesta regió fins el 1830, any de creació de l’Estat de Bèlgica, a partir del qual només es tracta de la vida musical a l’actual Estat dels Països Baixos, que ocupa només la meitat septentrional de la regió del mateix nom Per la seva banda, el petit Estat de Luxemburg és objecte d’un article que té com a inici cronològic el 1867, data de la seva creació Música culta Els primers testimonis musicals són de mitjan segle IX A l’Edat Mitjana, Lieja era un centre destacat del cant gregorià, amb compositors com sant…
tennis de taula

Nacha Hospital obtingué quaranta-quatre títols catalans i estatals de tennis de taula entre 1952-63
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Esport de pilota que enfronta dos jugadors o dues parelles de jugadors situats cadascun a banda i banda d’una taula dividida transversalment per una xarxa i amb una ratlla central que va d’extrem a extrem.
El joc consisteix a colpejar una pilota amb una pala per fer-la passar pel damunt de la xarxa fent que boti en el camp contrari de manera que l’adversari no la pugui tornar La pilota ha de botar primer en el camp del jugador que executa el servei En un partit de dobles, el servei es fa en diagonal La taula té unes mides de 274 cm de llarg per 152 cm d’ample i 76 cm d’alçària La xarxa s’eleva fins els 15,25 cm La pilota, de plàstic abans era de celluloide, és blanca o de color taronja, té 40 mm de diàmetre i pesa 2,7 g Històricament, les pales han estat de fusta i cobertes de pergamí, de paper…
La conca de Ribesalbes - l’Alcora
Unitats neògenes de la depressió de Ribesalbes-l’Alcora A dalt, el mapa mostra la disposició estructural complexa de la conca, amb petits «horste» i «gräben» a l’interior A baix, tres talls de la part occidental de la depressió, que mostren la disposició de les unitats inferiors que rebleixen la conca el tall C-C’ mostra la successió estratigràfica més completa d’aquestes unitats Els límits actuals dels afloraments neògens rarament coincideixen amb falles normals, sinó que solen ésser per discordança d’aquests materials sobre els mesozoics Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i P…
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat com a exemple de la geologia herciniana
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat, en un esquema cartogràfic en el qual s’han indicat les principals unitats litostratigràfiques i els eixos de plecs entre els quals destaca el nucli de l’anticlinal vergent cap al sud, on afloren els materials més antics Javier Génova, original d’Alberto Sáez La majoria dels materials paleozoics que afloren al Priorat són d’edat carbonífera És justament en aquesta regió on el Carbonífer assoleix, en els Països Catalans, el seu gruix màxim, i en particular hi és ben desenvolupada la sèrie terrígena superior, la sèrie "culm" A la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina