Resultats de la cerca

Les activitats que duu a terme i que s’organitzen en diverses seccions de manera autònoma són les següents història, audiovisuals, art, etnografia i folklore, fotografia, ciències naturals Collectiu Berguedà de Ciències Naturals, geografia, bibliografia, economia, llengua i literatura S’hi realitzen presentacions de llibres, conferències, treballs audiovisuals que recorren el Principat, etc També es fan collaboracions amb entitats locals i comarcals ajuntaments, Consell Comarcal, etc i es vetlla pel patrimoni artístic, com ara la restauració de la casa de pagès El Bruc, a la Pobla de Lillet,…

Collaborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil “In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort” i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics 1963, El meu pardal 1964, El vaixell bromista 1965, El gat i el lloro 1966, Miau, miau 1971, Ric, rac, ruc 1971, El conte de la lluna callada 1972, Mel i mató 1973, Els gegants 1979, La nina 1979, L’ascensor 1979, De dia, de nit 1980, Quan era petita 1980, La família Massatard 1980, Els bessons 1980, Però no ho diguis a ningú 1981, Conte…

Fou deixeble de Marcel Dupré, amb el qual estudià piano i orgue Gran admirador de l’organista Albert Schweizer 1875 - 1965, s’endinsà, com ell, en l’estudi de l’obra de JS Bach, i publicà Bach et la machine orgue París, 1973 i Bach, les Psaumes, Passions, images et structures dans l’oeuvre d’orgue París, 1977 Del 1956 al 1970 fou organista titular de l’església de Saint-Jean-Baptiste de Belleville, a la capital francesa El 1967 fou nomenat professor del Conservatori d’Estrasburg, on desenvolupà una tasca pedagògica important en la formació d’una nova generació d’organistes, entre els quals…

Era protonotari apostòlic, i el 1517 fou creat cardenal pel papa Lleó X, pels mèrits del seu germà Jeroni, que fou ambaixador de Roma El 1518 rebé en comenda el bisbat de Cefalù Sicília, que mantingué fins poc abans de morir, i el 1519 fou nomenat coadjutor, amb dret a successió, de l’ancià bisbe de Barcelona Martín García, el qual succeí com a residencial el 1521 Malgrat tot, no residí a Barcelona, sinó a Roma, on rebé cartes del rei Carles I recomanant-li ambaixadors i clergues Intervingué activament en els conclaves en què s’elegí Adrià VI i Climent VII, per fer triomfar la candidatura…

Començà a compondre sardanes el 1962, algunes de les quals foren guardonades Cal esmentar-ne Un racó de claustre , Amor entre runes , Dedicatòria , Vallarnau , Os de Balaguer , Maria Teresa , Scala Dei , La balada dels cingles , etc Fou també fundador i capdanser de la colla Lliris Blaus 1945-70, de la cobla Mediterrània, i director de la Juvenil de Bellpuig, a més de guionista i comentarista radiofònic També és autor d’altres obres per a dues cobles i percussió Suite 1969, Quatre moviments en forma de simfonia 1977, Un dia a la Noguera 1992, a més d’adaptacions per a cobla d’alguns fragments…

Els grups, denominats “conferències de sant Pere”, podien pertànyer a d’altres institucions o ésser simplement amics L’associació es proclamava papal, antimodernista, antiliberal i antisectària El seu fundador fou foragitat de la secretaria d’estat pel cardenal Merry del Val, i l’associació passà a dependre de la Congregació Consistorial 1911, el prefecte de la qual, cardenal De Lai, n'era protector Pius X, tot i ésser-ne partidari, mai no l’aprovà S'autodissolgué el 1914, a la mort del papa Restablert el 1915, fou definitivament suprimit per Benet XV el 1921 El 1913 en sorgí una…

Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’…

Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica…

Membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i dels Amics del Sol, el 1935 feu per primera vegada el cim del Cavall Bernat de Montserrat, acompanyat de Josep Boix i Carles Balaguer La via fou anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer o la Normal del Cavall Fou també la primera escalada retransmesa per ràdio mesos després A causa dels dubtes sobre la seva validesa, repetí l’ascensió en solitari el 15 de març de 1936 davant la premsa Obrí altres vies de Montserrat Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya El 1936 havia de…

Es llicencià en dret a Osca 1841 i feu d’advocat a Berga fins que, el 1863, fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, publicà, a Berga, Olot o Vic, un drama històric Un trono y cuatro reyes , 1847, una novella de model i ambient walterscottià El convento de Stirling , 1843 i poemes i reculls de poemes, la majoria d’evocació de la seva muller, morta jove, o d’amics també morts Poesías , 1852 La tumba del valle , 1855 Suspiros del alma , 1856, i Armonías de la noche La cruz de la alquería y el…