Resultats de la cerca
Es mostren 2356 resultats
Picot verd
El picot verd Picus viridis és, del seu grup, el més característic del bosc mediterrani, tot i que és més fàcil de sentir que no de veure Té el dors verd, el davant clar, el capell vermell i el carpó groc, molt visible en vol, així com les taques blanques de les ales Els mascles tenen tacat de vermell l’ample bigoti negre que els baixa cap al coll, de sota el bec L’exemplar de la fotografia mostra aquest caràcter i les taques del pit i la panxa característiques dels immaturs Noteu la disposició dels dits de les potes, peculiar dels picots El picot verd, tot i que nia típicament als arbres,…
Siboc
El siboc Caprimulgus ruficollis és molt semblant, en aspecte i costums, a l’enganyapastors, bé que és una mica més gros, car ateny 30 cm, tot ell és de tons no tan foscos, i presenta un collar rogenc i una gola blanquinosa, no patents a la fotografia, que correspon a un exemplar de Sarroca de Segre Segrià, ben aclofat al seu niu hom constata netament ei camuflatge de la seva coloració De fet, al camp, el caràcter principal per a distingir-lo de l’enganyapastors és la veu Anna Motis Als Països Catalans el siboc presenta el mateix estatus que la seva espècie bessona, l’…
caducifoli | caducifòlia

Arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l’època estacional desfavorable, sigui l’estació freda (faigs, arbres de ribera, etc), sigui l’estació seca (lleterassa i certs arbusts i arbres tropicals).
La pèrdua de les fulles és una defensa contra l’eixut, tant l’estival com la hivernal, de tipus fisiològic, a causa de l’esmorteïment de l’absorció d’aigua causat pel fred o per la manca d’humitat
Tarerac
Tarerac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, que comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent, per l’esquerra, de la Tet, a la qual aflueix davant Vinçà.
Hi ha alguns claps de bosc la superfície agrícola és de 156 ha, amb total predomini de la vinya 144 ha 141 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior Hi ha també 4 ha d’arbres fruiters, 2 d’hortalisses, 2 de cereals i 2 ha de pastura i farratge La ramaderia, 180 caps d’ovins, complementa l’agricultura El poble 52 h agl 1982 526 m alt, és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda L’església parroquial Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950
Sant Miquel de Llotes
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit dels Aspres (la Quera, 632 m alt; serrat d’en Jac, 538 m; el Montoriol, 341 m) amb el Riberal, dins la rodalia d’Illa.
El canal de Corbera marca el límit entre el sector pla i regat del N i la muntanya, coberta de bosc i garriga L’agricultura és l’activitat econòmica més important hi ha 56 ha d’arbres fruiters, en expansió 51 de les quals de presseguers i 4 de cirerers, 22 d’hortalisses 12 d’enciams i 8 d’escaroles i 17 de vinya, en regressió El poble 185 m alt se centra en l’església parroquial Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel o de Gimenell, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos
la Gal·lura
Divisió administrativa
Regió del N de Sardenya, Itàlia, àmpliament oberta a la mar, amb costes molt articulades.
El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians de Còrsega
Espirà de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, situat al sector més baix de la comarca, que comprèn la baixa vall de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta de Marquixanes) i un sector del vessant esquerre de la vall de Lentillà.
El sector meridional del terme, als vessants de la collada de les Cireres, és boscat d’alzines i roures La superfície agrícola és de 145 ha, amb 53 ha d’arbres fruiters presseguers, cirerers, pomeres, albercoquers, 72 ha de vinya, 14 ha d’hortalisses enciams i 12 ha de pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola El poble 347 m alt es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec La seva església parroquial de Santa Maria correspon a l’antic priorat d'Espirà de Conflent hi ha restes de l’antic clos emmurallat s XIV Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall
taxonomia
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de classificacions.
La teoria matemàtica de la taxonomia versa, doncs, sobre el tractament rigorós de les eines matemàtiques que comporta l’estudi de les classificacions, des de les estructures abstractes generadores de classificacions de diferents tipus com particions amb encavalcament preordres, particions equivalències, arbres ordres estratificats, jerarquies, similituds, etc, fins a mesures del “poder separador” de les classificacions índexs de distància i de similitud, estructures ultramètriques Tracta tant sobre els criteris com sobre els algorismes per a la descripció matemàtica de les classificacions El…
parc nacional de Las Cañadas del Teide

Vista general del parc nacional de Las Cañadas del Teide
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona de l’illa de Tenerife, a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, de 13 571 ha, que fou declarada parc nacional el 1954.
El seu territori es divideix entre els municipis de La Orotava, Guía de Isora, Santiago del Teide i Icod de los Vinos Comprén el volcà del Teide 3718 m i el vell cràter de las Cañadas, que resta uns 1700 m per sota El parc rep el seu nom de les carrerades que les successives erupcions volcàniques crearen als vessants del Teide El paisatge és àrid i volcànic La vegetació és constituïda fonamentalment per extensions de matollar de genísties especialment retama , mentre que els arbres són escassos bàsicament pi i cedre canari La fauna és escassa, amb domini dels llangardaixos, i d’…
cohort
Ecologia
Conjunt d’individus d’una població nascuts o reclutats en el mateix interval de temps, i per tant d’edat similar.
El terme té aplicació, sobretot, en l’estudi dels ecosistemes forestals En aquest cas, l’interval de temps que es considera per definir una cohort pot variar des d’uns pocs anys fins a unes quantes dècades, depenent del temps necessari perquè els arbres s’estableixin i es tanqui la volta Quan la volta està tancada, l’entrada de nous individus queda exclosa Generalment, després que una pertorbació hagi destruït totalment el bosc, els nous plançons que neixen tenen tots la mateixa edat En aquest i altres casos en què tots els individus de la població tenen una edat semblant es parla de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina