El siboc (Caprimulgus ruficollis) és molt semblant, en aspecte i costums, a l’enganyapastors, bé que és una mica més gros, car ateny 30 cm, tot ell és de tons no tan foscos, i presenta un collar rogenc i una gola blanquinosa, no patents a la fotografia, que correspon a un exemplar de Sarroca de Segre (Segrià), ben aclofat al seu niu: hom constata netament ei camuflatge de la seva coloració. De fet, al camp, el caràcter principal per a distingir-lo de l’enganyapastors és la veu.
Anna Motis.
Als Països Catalans el siboc presenta el mateix estatus que la seva espècie bessona, l’enganyapastors; és a dir, és estival i migrador. La seva distribució, però, és sensiblement diferent i suposa el límit nord-oriental de l’ocell a Europa. Encara que ambdues espècies cohabitin durant l’època de la reproducció, en una bona part de les nostres terres el siboc és força més meridional; manca de les Balears, de la Catalunya Nord i d’Andorra, on no ha estat citat mai, i tampoc no es troba a la majoria de les comarques de la meitat nord de Catalunya, on és un ocell desconegut o molt rar en migració. Tanmateix, a la meitat S del Principat i a la major part del País Valencià és estès, si bé és escàs i local, i es troba en aquells hàbitats que li són adients, a més de ser observat també en migració, sempre, però, en nombre reduït.
Àrea de nidificació del siboc (Caprimulgus ruficollis) als Països Catalans.
Carto-tec, original dels autors.
L’arribada del siboc és més tardana que la de l’enganyapastors; té lloc entre el final d’abril i el començament de maig, i s’instal·la ben aviat per niar. Si més no, és possible que arribin una mica abans, i que, pel fet de tractar-se d’ocells que migren de nit, passin molt desapercebuts a causa dels seus hàbits crepusculars i nocturns. Cap al final d’agost, quan encara hi ha polls que amb prou feines poden volar, s’inicia el retorn cap als quarters d’hivernada, cosa que es perllonga fins al començament del mes d’octubre. La reproducció té lloc entre el maig i el juliol, i aquest darrer mes poden trobar-se encara postes.
Durant la seva permanència a les nostres latituds, el siboc ocupa una variada sèrie d’hàbitats a les terres baixes i de climatologia típicament mediterrània. Hom pot trobar nius o parelles instal·lades en zones forestades clares o amb arbres dispersos, en terrenys repoblats amb arbres encara joves, en zones esclarissades propers a boscos i també en terrenys amb bardisses o conreats, i és comú entre les vinyes i al peu de grans arbres, al costat dels cultius; li agraden els vessants secs i assolellats i, a diferència de l’enganyapastors, fuig del obacs i no es troba mai niant per damunt dels 600 m; requereix també la presència d’espais oberts per a poder caçar.
Nia dos cops cada temporada, i diposita dos ous en una petita cavitat excavada al terra, sovint al peu d’un gran arbre o arbust. Els pollets són nidífugs i difícils de localitzar, particularment si ja han passat alguns dies des que naixeren. Durant el mes d’agost és possible trobar individus recentment nascuts, amb la cua curta i desmanyotats, mentre que d’altres ja inicien la migració postnupcial.