Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Ramon Guillem i Alapont
Literatura
Poeta, narrador i assagista.
Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996 1998, Solatge de sols 1999, Maregassa 2002, Celebració…
,
Cesária Évora
Música
Cantant de Cap Verd.
De família molt pobra i filla d'un violinista, de jove començà a cantar en locals públics mornas i coladeras , gèneres de cançó popular i que li valgueren un reconeixement considerable al seu país, malgrat el qual no aconseguí superar les seves dificultats econòmiques i personals A començament dels anys vuitanta anà a Lisboa, on enregistrà algunes cançons que no tingueren ressò El 1988 fou persuadida per anar a París a enregistrar el seu primer disc, La Diva aux pieds nus títol referit al seu costum de cantar descalça, amb el qual obtingué un èxit immediat que fou l’inici d’una trajectòria…
,
Pompeu Gener i Babot
Historiografia catalana
Polígraf.
Conegut també amb el pseudònim de Peius , estudià farmàcia i es doctorà, i, posteriorment, també es doctorà en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París En aquesta darrera ciutat publicà la seva obra, prologada pel positivista Émile Littré, La Mort et le diable 1880, considerada com la més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del mateix Littré i de Renan També cal adscriure en aquest corrent el seu opuscle Los cent consells del Consell de Cent 1891 Així mateix, des de París, on residí llargues temporades,…
Els pteridòfits primitius: les psilofitates i les psilotates
Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi…
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…
roll
Tecnologia
Tronc d’arbre del qual hom ha separat la brancada i les arrels i del qual hom pot treure bigues i posts.
tabes dorsal
Patologia humana
Forma de neurosífilis caracteritzada per una degeneració selectiva de les arrels posteriors dels nervis raquidis i dels cordons posteriors de la medul·la.
Clínicament es presenta com uns dolors fulgurants a les cames, abdominals, etc, trastorns genitourinaris, atàxia que és el símptoma principal i trastorns de la reflectivitat, amb atròfia muscular
aeropònic | aeropònica
Agronomia
Dit del cultiu vegetal les arrels del qual es mantenen exposades a l’aire i són regades periòdicament amb una solució nutritiva.
axonomorf | axonomorfa
arrel axonomorfa
© Fototeca.cat
Botànica
Dit de les arrels que tenen l’eix principal força més desenvolupat que els laterals; aquesta forma correspon a la ramificació racemosa.
el·leborina
Química
Glucòsid contingut en les arrels de l’Helleborus niger, el qual es presenta en forma de cristalls lluents que tenen tast amargant.
Té propietats narcòtiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina