Resultats de la cerca

Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Després del 1285 ja no tornà a Peralada la seva casa degué ser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València trametent a…

Aquesta, com tota altra teoria científica, pretén una explicació previsió de determinats fets reals Evidentment, no pretén explicar tota la realitat, sinó només una part la parcella de la producció i distribució de béns Però, així i tot, els elements que componen aquesta parcella de la realitat són aparentment heterogenis, i les relacions que es poden establir entre ells són múltiples i diverses Els diferents productes cases, cotxes, aliments, etc són dissímils des de la majoria de punts de vista, i, per tant, difícilment poden ésser posats sota un mateix conjunt de relacions Hom pot establir…

A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta fortalesa, en la qual es poden veure encara diverses espitlleres obertes als murs ECSA - J Colomé El castell és situat al cim d’un esperó rocós que s’alçava sobre el poble i sobre el riu Matarranya Actualment, en haver restat negat el poble per l’embassament de Riba-roja, el castell queda poc per damunt del nivell de l’aigua Mapa 31-17 443 Situació 31TBF784697 A l’entrada del camí que des de la carretera porta al poble nou de Faió, surt a mà esquerra una pista que condueix fins a l’abocador d’escombraries Des d’aquí, a peu, cal seguir el…

Situació Façana sud de l’església, amb la porta d’entrada precedida per un porxo i el ràfec originari format per una cornisa bisellada suportada per un fris de permòdols ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és al centre de la població de Graus Mapa 31-11250 Situació 31TBG804745 Graus és a uns 19 km de Benavarri per la carretera N-123 JAA Història El lloc de Graus, conquerit definitivament als musulmans l’any 1083 pel rei Sanç Ramírez, fou donat l’any següent pel mateix monarca al monestir de Sant Victorià d’Assan A partir d’aquell moment, l’esmentat cenobi emprengué la tasca d…

Situació Vista del sector sud-est de l’església, amb l’absis decorat amb motius llombards d’arcuacions entre lesenes ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de ponent del petit poble de Senz, al nord-oest de Campo Mapa 31-10 212 Situació 31TBH835016 Per a accedir-hi, cal prendre la carretera C-139 que va de Graus a Benasc Un cop passat el poble de Campo i superat el quilòmetre 65, s’haurà d’agafar una carretera que porta a Senz JAA Història Hom trobà fa pocs anys, durant la restauració de l’església, sota l’ara d’altar original, un petit pergamí que reporta la notícia…

Situació Antiga parròquia medieval, convertida en capella del fossar de Llaguarres ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu del Pla és situada als afores del poble de Llaguarres, al costat del cementiri de la població Mapa 31-11 250 Situació 31TBG914757 Per a arribar-hi partint de Graus, cal agafar la carretera que remunta l’Isàvena Després d’haver fet uns 11 km cal deixar a mà dreta la cruïlla que porta a Llaguarres un cop passada, són visibles a mà esquerra el fossar i la capella JAA-JBP Història Aquesta esglesiola fa actualment les funcions de capella del fossar, però a l’edat mitjana…

Situació Arc triomfal, ben aparellat, avui obturat, de l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Gargallà, que s’estén al centre del sector meridional, a la capçalera de la riera de Gargallà i vora la carretera de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 92,3 — y 47,6 31 TCG 923476 L’accés al poble de Gargallà es fa a través de la carretera de Cardona a Berga, on, just al quilòmetre 7, hi ha el trencall que mena al poble L’església és…