Resultats de la cerca
Es mostren 3911 resultats
Escuderia Baix Empordà

Cartell del Ral·li Empordà organitzat per l’Escuderia Baix Empordà
NET EC
Automobilisme
Entitat automobilística de Palafrugell.
Creada l’any 1980, fou impulsada per diversos aficionats, entre els quals destacà Marià Júdez, president durant més de vint anys Se centrà a donar suport a la participació dels socis en curses d’arreu de Catalunya i en l’organització de proves La primera fou la cinquena edició del Ralli Girona, que poc després es convertí en el Ralli Cales de Palafrugell, prova emblemàtica del Campionat de Catalunya de rallis També rescatà el Ralli Sant Hilari, convertit posteriorment en el Ralli Empordà, que pertany també al calendari català
Escola de Dansa Esclat
Gimnàstica
Centre de dansa i de Pilates de Blanes.
Fou fundada els anys setanta per Dolors Ribas, que juntament amb Sílvia Paz i altres professors imparteixen diferents especialitats dins el món de la dansa iniciació, clàssica Vaganova escola russa, clàssica Royal escola anglesa, contemporània, modern jazz, afrojazz, hip-hop, dansa de caràcter, dansa creativa, clàssica espanyola, balls llatins, dansa teatre, dansa del ventre, estructuració corporal i pilates, per a tots els nivells i totes les edats L’escola ha actuat en diverses localitats arreu de l’Estat espanyol i també a Bèlgica i Alemanya, i ha obtingut premis en concursos…
Centre Excursionista Laietània
Excursionisme
Club excursionista de Mataró.
Fundat el 1917 com a Grup Excursionista Layetana , el 1927 prengué la denominació de Centre Excursionista Laietània Realitzà excursions i travesses arreu del territori català L’any 1925 fundà la secció d’atletisme, que rebé el nom de Centre Atlètic Laietània Organitzà els campionats del Maresme d’atletisme i participà en el Campionat de Catalunya El 1935 es fusionà amb el Club Excursionista Mataroní, el Club Esquí Mataró i el Grup Excursionista de la Societat Iris per formar la Unió Excursionista de Catalunya a Mataró , o UEC-Mataró El Centre Atlètic Laietània romangué…
Esther Sabadell Simó

Esther Sabadell Simó
ARXIU E. SABADELL
Alpinisme
Alpinista.
Sòcia del Centre Excursionista de Catalunya, a partir del 1997 formà part de diverses expedicions arreu del món, entre les quals destacà l’intent al Hidden Peak 1999 El 2001 fitxà com a càmera del programa Al filo de lo imposible i feu, entre d’altres, la integral de Peuterey, al Mont Blanc 2000 l’ascensió a l’Ama Dablam, Nepal 2001 al Kizil Asker, Kirguizistan 2002, i la travessa del desert líbic 2004 Coronà tres cims de més de 8000 m el Nanga Parbat 2005, el Broad Peak 2007 i el Manaslu 2008
Víctor Jover de Dorda

Víctor Jover de Dorda
Museu Colet
Gimnàstica
Gimnasta, entrenador i jutge.
S’inicià en la gimnàstica artística al Gimnàs Alsina Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i posteriorment es dedicà a entrenar Dirigí campions com Lluís Valbuena o Rosa Maria Balaguer i fou nomenat responsable de la selecció espanyola femenina També entrenà el Club de Gimnàstica Esportiva de Barcelona, l’Associació Esportiva Sagrat Cor, el CN Granollers i fomentà la gimnàstica amb cursos i exhibicions arreu de Catalunya Com a jutge, actuà en nombroses competicions de caràcter internacional També traduí articles sobre gimnàstica de l’italià, el francès, l’anglès i…
emberízids
Ornitologia
Família d’ocells granívors, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d’hàbitats arreu de les contrades catalanes.
tenora
tenora
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, considerat com a descendent de la xirimia, que es tocava arreu d’Europa des de l’edat mitjana fins al s. XVII.
D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…
Museu Internacional de Titelles d’Albaida

Titelles provinents de diferents programes televisius al Museu Internacional de Titelles d’Albaida
© Museu Intern. de Titelles d’Albaida
Museu
Museu de titularitat municipal situat a Albaida, al País Valencià, on anualment té lloc un destacat festival internacional de titelles que aplega grups d’arreu del món.
Fou inaugurat el 1997, a l’edifici històric del palau dels Marquesos Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d’investigació i difusió del món dels titelles Té la voluntat d’estudiar i difondre l’art dels titelles i articular un discurs teòric al voltant de la titella i l’espectacle, a més de l’extensa collecció de titelles, procedent de tot el món, disposa d’una sala de projeccions i d’un centre de documentació El museu és també un punt de distribució de llibres especialitzats en el titella Té més de 400 peces…
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…
botxí
Oficis manuals
El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.
Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina