Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més…

A l’Imperi Romà l’emperador Claudi 10 aC-54 dC organitzà una cancelleria dirigida per lliberts, que al segle IV esdevingué l’organisme fonamental del govern Durant el segle IX Carlemany organitzà la cancelleria imperial franca amb personal eclesiàstic segons el model de la cancelleria imperial romana Felip II August de França 1180-1223 fou l’organitzador de la cancelleria francesa i inicià el còmput de registres de la corona A  Anglaterra fou la dinastia normanda segle XI la que inicià l’organització de la cancelleria reial anglesa A Castella la cancelleria reial era organitzada ja al segle…

Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el Patronat de la…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula  Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…

Comprèn en una primera part la transcripció d’ordinacions de caràcter especialment processal, de les quals destaquen les de Pelagi Unís 1413, Berenguer Unís 1439 i Bernat Joan Pol La segona meitat del llibre és un repertori jurídic per ordre alfabètic que aprofita i completa una obra similar de Teseu Valentí segle XVI

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Tenia com a objectius reivindicar la investigació històrica de caràcter local, difondre-la i omplir el buit que aleshores hi havia a la comarca de la Ribera Alta en aquesta matèria La publicació compta amb un consell assessor que coordina el funcionament de la revista i que presideix el regidor delegat per l’Ajuntament, un secretari i set vocals A més, s’intercanvia amb un centenar i escaig de revistes de contingut similar d’arreu de l’Estat espanyol El primer número d’ Al-Gezira veié la llum el 1985, i ha anat sortint anualment amb alguna excepció Alzira i després les localitats de…

El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…

Vida Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió  També conegut per Pau de Dalmases i Ros, era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Feu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la…

La secció històrica d’aquest arxiu és situada a la placeta de l’Institut vell de Girona i ocupa unes dependències de l’edifici que havia estat convent dels caputxins primer i, després, centre de segon ensenyament La sala de consulta —moderna i funcional— pot acollir amb comodi-tat una dotzena d’investigadors i disposa d’una notable biblioteca particularment ben proveïda de llibres d’història local Els armaris compactes del dipòsit acullen més de 1500 metres lineals de documentació des del s XII fins als nostres dies Les vicissituds que suportà l’arxiu al llarg de la història, no sempre…