Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
ozonosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que conté una gran concentració d’ozó.
Aquesta capa impedeix la incidència directa de les radiacions ultraviolades d’ona més curta que des del Sol arriben a la superfície terrestre, les quals, altrament, poden ser causants de greus danys en tota forma de vida L’ozonosfera es forma a l’estratosfera, entre els 15000 i els 55000 m d’altitud, quan la radiació ultraviolada del Sol parteix les molècules d’oxigen O 2 en dos àtoms reactius O+O, que s’uneixen de tres en tres per formar ozó Les molècules d’ozó són inestables i de vida molt curta, però la radiació ultraviolada en va generant contínuament Malgrat que hi ha fets naturals que…
André-Marie Ampère
Física
Físic francès.
Autodidacte, s’interessà per totes les branques del coneixement D’ençà del 1801 fou professor de física i química a l’École Centrale de Bourg-en-Bresse, on escriví la seva primera memòria científica, sobre teoria del joc 1802 Això li valgué una plaça de professor assistent de matemàtiques a l’École Polytechnique de París 1805, on fou nomenat titular el 1809 Napoleó, impressionat pel seu talent, el nomenà inspector general d’instrucció pública 1808 Fou escollit per l’Académie de Sciences el 1814, ensenyà filosofia a la facultat de lletres, i física a la de ciències i, des del 1824, al Collège…
Consum d’alcohol
Sota la denominació genèrica d’alcohols hom fa referència a una sèrie de compostos orgànics, de molt diverses característiques fisicoquímiques, que resulten de substituir un o més àtoms d’hidrogen de certs hidrocarburs per un o més grups hidroxílics OH així, doncs, són nombrosos els alcohols existents Tanmateix, l’ús ha fet que popularment s’anomeni alcohol, a seques, a un d’aquests compostos en concret, l’alcohol etílic o etanol, la fórmula química del qual és CH 3 CH 2 OH, contingut en les begudes que s’obtenen mitjançant la fermentació i la destillació dels sucres que contenen certes…
àcid tàrtric
Química
Hidroxiàcid carboxílic que conté en l’estructura dos àtoms de carboni asimètrics, idènticament substituïts.
D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…
polietilè d’alta densitat
Química
Polímer de cadena lineal constituïda per àtoms de carboni concatenats units mitjançant enllaços covalents.
És un polímer que s’obté per polimerització ràpida d’etilè en presència dels catalitzadors de Ziegler-Matta o de Phillips El polímer resultant presenta estructura regular, amb un nivell baix de defectes i, per tant, d’elevada cristallinitat Les propietats d’aquest polímer són duresa extrema, resistència a estellar-se, elevada resistència a la tracció i una densitat i punt de fusió superiors als dels altres polietilens Es fa servir per a fabricar ampolles, estris de la llar, joguines, recobriments d’extrusió, tubs, conductes i aïllants per a cables
cos compost
Química
Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents (molècula).
Un compost es diferencia d’una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements compost daltònid i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació de descomposició comporta un efecte calorífic considerable Hom classifica genèricament els composts en orgànics o composts de carboni i hidrogen, amb altres elements o sense, i en inorgànics , que no contenen carboni excepte òxids de carboni, carbonats, carburs, etc La majoria…
salificar
Química
Substituir (àtoms d’hidrogen o grups hidroxil) per metalls o per radicals àcids, respectivament.
bescanvi isotòpic
Física
Entre dues molècules, substitució mútua d’àtoms d’un mateix element però isotòpicament diferents
.
L’ús de traçadors ha posat en evidència l’espontaneïtat de les reaccions de bescanvi isotòpic, bé que n'hi ha que necessiten la intervenció d’un catalitzador perquè llur velocitat sigui apreciable El bescanvi isotòpic té aplicacions en la preparació de composts marcats, la separació d’isòtops i com a mitjà d’estudi dels mecanismes de reaccions, dels enllaços químics i de l’estructura de les molècules
basicitat
Química
En un àcid, nombre d’àtoms d’hidrogen substituïbles per metalls o radicals positius.
dicloro-
Química
Prefix que, en una molècula orgànica, assenyala la presència de dos àtoms de clor.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina