Resultats de la cerca

De temperament rebel i bellicós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià l’infant Pere, com a procurador general del regne, l’assetjà al seu castell d’Hostoles 1258 i el vencé Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen 1267, d’on fou alcaid dels cristians Retornà a Catalunya, on s’adherí a la rebellió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer 1280 Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l’acompanyà a Alcoll, a l’expedició de Sicília 1282 i a la campanya de l’Empordà 1285, on fou conseller…

Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles Baix Empordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus Lluità en la…

Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…

Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas El seu genearca fou Asnar Pardo , senyor de la Casta, que la tradició familiar fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó, que es trobà a Muret al costat de Pere II 1213 Foren descendents seus Pere Pardo de la Casta , que acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca, i Asnar Pardo de la Casta , que fou pare d' Asnar, Martí, Joan aquest casat amb Beatriu de Tous i Pere Pardo de la Casta i Roda Un Pere Asnar Pardo de la Casta , baró de la Casta, es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la…

De família catalana emigrada a Algèria, estudià dret i exercí com a assessor fiscal L’any 1989 s’incorporà al Consell Municipal de Perpinyà Dins l’equip de Joan Pau Alduy , l’any 1995 esdevingué alcalde adjunt i entre els anys 2001 i 2009 fou vicepresident de l’aglomeració de Perpinyà, presidida també per Alduy, al qual succeí com a batlle aquest darrer any Revalidà el càrrec a la segona volta de les eleccions municipals del març del 2014 en la candidatura de la Unió per a la Majoria Presidencial UMP, reconvertit el 2018 en el partit Les Républicains Al llarg del seu mandat…

Fou construït pel senescal de Tolosa hi residiren els governadors francesos 1283-98 i mallorquins 1298-1313 de la Vall d’Aran Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya-Aragó 1313, Castèl-Leon s’hi mantingué com a centre militar i polític el càrrec de governador general de la vall i fins el 1327 el de batlle general anava vinculat al de castellà de Castèl-Leon Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castèl-Leon , després poble i municipi amb el nom de les Bordes El 1616 el governador passà…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en teoria i crítica del teatre per la mateixa universitat i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Després de presentar nombroses direccions d’escena a l’Aula de Teatre de la UAB, debutà a la Sala Beckett amb Àfrica 30 1998, de Mercè Sàrrias Dotat de l’habilitat per a detectar els millors textos teatrals contemporanis, la seva carrera s’ha caracteritzat per un compromís explícit amb les noves dramatúrgies Ha dirigit, entre altres muntatges, El gos del tinent 1999, de JMBenet i Jornet La sang 1999…

L’esment més reculat de Riudecanes és de l’any 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV donà el lloc de Cambrils a Ponç de Regomir El terme de Cambrils limitava a ponent amb el torrente qui est iuxta Rivum de Canes La vila de Riudecanyes formà part de la baronia d’Escornalbou i hi residia el batlle general La parròquia ja estava en funcionament a mitjan segle XIII, com ho prova el primer manual notarial de la parròquia que s’ha conservat, de l’any 1263 Els anys 1279 i 1280 el rector de Rivo Cannarum pagà 62 sous en concepte de dècima papal L’església parroquial de Riudecanyes,…

Aquesta força tal vegada s’ha d’identificar amb la fortalesa de Villas ludaicas , que es documenta l’any 1208, en què Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, llegà els turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i hi portés pobladors dels voltants Més endavant, al final del segle XIII, es tenen notícies més segures de Puigpelat i la seva força, que es trobaven inclosos dins el terme del castell de Vallmoll En aquesta època els hospitalers de la comanda…

Bellfort és un terme que s’estén a migdia de Palau, des de la carena on passa la carretera de Gualter a Forquer, fins al fons del torrent de Torreblanca, en un terreny escabrós de torrents, boscos i algun pla La capella de Sant Serni i algunes cases juntes es troben en un planell a mitja costa, a uns 2 km de la carretera Una de les cases veïnes era senyorial i fortificada, segons les restes del final de l’edat mitjana que ens han pervingut, i podria correspondre a l’antic castell del lloc Bellfort depengué dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, per mitjà de la propera comanda de Sant…