Resultats de la cerca

Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina la resta és una plana constituïda per alluvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren parallels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes hom també conrea la…

Comprèn una part de la vall del riu de Sallent, que travessa el terme de NW a SE, des de poc més avall del nucli urbà de Bolbait fins abans de la confluència amb el riu d’Anna Drenen també el terme el barranc de Malet, afluent per l’esquerra del riu de Sallent, i el barranc d’El Abrullador o del Brollador, afluent per la dreta L’extrem occidental del municipi, més enllà d’El Altico de los Carros 461 m alt, forma part de la capçalera de la rambla de Bolbait, i és accidentat pels contraforts del Caroig La Cruz del Gallinero, 657 m alt La meitat del terreny no es conrea, i és cobert de pinedes…

Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola Universitària Jordi…

Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué rescatar Du…

Fill gran del bisbe de Calahorra i després cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Per la seva participació en la guerra de Granada guanyà, el 1491, el marquesat del Cenete, instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada, on rebé també dues cases El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, filla del primer duc de Medinaceli i neta, per part de mare, del príncep de Viana Vidu 1497, el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja, però…

Fins el 1517 seguí la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar En 1517-21 serví el seu parent, el duc de Nájera, virrei de Navarra Ferit durant el setge de Pamplona pels francesos 1521, fou traslladat a Loiola, on la lectura de llibres espirituals l’emmenà a anar en pelegrinatge a Terra Santa i a fer vida penitent A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522 Fins al febrer del 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Exercicios espirituales , síntesi personal de les…

Llicenciat 1976 i doctor 1985 en història contemporània per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra 1977-2023 Publicà  El catalanisme d’esquerra 1928-1936 1977, El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1921-1923  1986, Joan Casanellas i Ibarz 1904-1986 1991, Unió Democràtica de Catalunya El llarg camí 1931-2001 2002, Israel, el somni i la tragèdia Del sionisme al conflicte de Palestina 2004, La dreta espanyola a Catalunya 2009, Breve historia del sionismo 2009,  Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 Una història política 2013, El tsunami Com i…

La línia troncal de la baronia de Centelles té el primer membre conegut en Guadall I, posseïdor del castell de Sant Esteve dit de Centelles a partir de mitjan segle XIII, que vivia el 1041 i que encara no portava el cognom Centelles Gilabert I mort després del 1062 podria ésser-ne el successor El fill d’aquest, Guadall II mort abans del 1084, deixà dos fills Berenguer i Guadall III mort després del 1096, que el succeí intervingué en l’acta de consagració de Taradell 1076, on posseïa un alou Gilabert II Guadall, probablement fill seu, és el primer que prengué el cognom de Centelles Gilabert II…

Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…