Resultats de la cerca

Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001, pels…

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció

Deixeble d’A Szekely i L Weiner en l’instrument i de Z Kodály i H Koessler en la composició, el 1920 començà la seva activitat de concertista, amb la qual assolí una gran notorietat internacional, especialment per les seves interpretacions de Chopin i Liszt El 1935 passà a residir a la Gran Bretanya i el 1946 s’hi naturalitzà Tocà sovint amb Y Menuhin entre altres la Sonata per a violí i piano que William Walton li dedicà el 1949, i fou professor de l’escola de música que aquest fundà el 1963 Compongué algunes peces simfòniques i de cambra

Es formà a la Royal Academy of Music, on es diplomà l’any 1959 amb l’obtenció del premi Dove Ingressà de seguida a l’Orquestra Simfònica de Londres, de la qual formà part fins el 1966 Ben aviat dirigí la seva carrera cap a la interpretació de música amb criteris històrics i també a la música contemporània Fou membre fundador dels Pierrot Players, coneguts més tard com a Fires of London, amb els quals estrenà obres de compositors anglesos contemporanis com Peter Maxwell Davies El 1971 fundà el seu propi grup, Matrix, i estrenà obres de P Boulez, E Blake, H Birtwistle i A Goehr Des del final…

Es graduà a la London School of Economics 1932, on ensenyà del 1935 al 1951, que es traslladà als Estats Units Professor a la Universitat de Chicago 1964-82, el 1991 rebé el premi Nobel d’economia pels seus estudis sobre els costs de transacció i dels drets econòmics Publicà, entre molts altres, dos treballs considerats fonamentals de la teoria econòmica actual i que constitueixen el nucli del seu pensament The Firm 1937, en el qual dona raó de l’existència l’empresa com la forma de minimitzar, tot internalitzant-los, els costos de transacció, i  The Problem of Social Cost 1960, en què…

Fou deixeble d’A Schönberg a l’Acadèmia d’Arts de la seva ciutat natal, i debutà amb l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, formació que dirigí entre el 1925 i el 1931 Expulsat d’Alemanya pel règim de Hitler, el 1933 es refugià a Anglaterra, on adoptà la nova nacionalitat Des d’aquest moment utilitzà el nom de Georges Walter, fins el 1948, any en què tornà a fer servir el seu nom autèntic Entre el 1933 i el 1939 fou director musical de la Columbia Grammophon Company, per a la qual realitzà enregistraments fonogràfics amb diverses orquestres, especialment la de la BBC Del 1943 al 1960 fou…

Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party  DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que…

El 1976 aconseguí el primer lloc de l’Orde del Mèrit britànic per als jugadors del circuit europeu títol que assolí després cinc vegades més i s’adjudicà la copa del món per equips amb Manuel Piñero, trofeu que aconseguí de nou el 1977, amb Antonio Garrido Entre altres torneigs guanyà el Masters dels EUA 1980 i 1983, considerat el campionat més important del món, l’ open britànic 1979, 1984 i 1988, els open d’Holanda 1976, França 1977, el Japó 1977, 1978, Alemanya 1978, 1988 i Escandinàvia 1978, 1981, 1988, el World Match Play 1981, 1982, 1983, 1985, el Perrier 1995…

Fou descrita pel metge britànic William John Little 1810-94

L’escriptor britànic Oscar Wilde publica El retrat de Dorian Gray