Resultats de la cerca

Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera

Hom hi distingeix tres parts principals la conca de recepció , espècie d’embut on s’apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs , que serveix per a evacuar l’aigua i els materials, i el con de dejecció , format per l’acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant a la plana o en una vall transversal Per tal de controlar i de disminuir els efectes de l’erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs

Rebé del seu pare, també escriptor, una àmplia educació literària Dama d’honor de l’emperadriu Sadako, a la mort d’aquesta 1000 entrà en un convent Intelligent i molt cultivada, d’esperit molt viu i cínic, escriví el Makurna no Sōshi ‘Notes de capçalera’, deliciós recull d’impressions, de judicis, d’estats d’ànim, etc, primera producció anomenada zuihitsu , on no existeix la composició i on tot és escrit a l’atzar de la inspiració, de la impressió, de les circumstàncies, on descriu d’una manera molt brillant i viva la vida de la cort

Inicialment en castellà, utilitzà les installacions de l’antic Diari de Tarragona  L’any 1984 fou adquirit per un grup d’editors privats, i Luis Sánchez-Friera González Lleó, 1943 – Tarragona, 18 d’agost de 2023 esdevingué editor i president, càrrec que ocupà fins a la seva mort Sota el seu mandat es modificà el nom de la publicació per l’actual,  Diari de Tarragona , recuperant una capçalera que té els orígens l’any 1808 Inclou articles en català i en castellà L’any 2008 tenia uns 103000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura

Situació Necròpoli formada per, almenys, catorze sepultures, cinc de les quals són excavades a la roca les restants foren fetes amb lloses És situada al cim d’un petit pujol, a l’extrem d’un serrat proper al mas Albesa o Obesa de la parròquia de Viver Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Sepultura de lloses situada a migjorn de la necròpoli Cal destacar la forma com s’acaba el peu d’aquesta tomba J Bolòs Sepultura de lloses molt estreta Hi manca la llosa de tancament de la…

Situació Façana de migdia, molt modificada, amb un ferreny campanar d’espadanya que es dreça damunt la porta d’entrada G Vilarrúbias L’abandonada església de la Mare de Déu del Remei es troba, isolada, en un replà del vessant nord del barranc d’Argentera Mapa 33-13328 Situació 31TCG370469 Cal anar fins a la casa de colònies de can Petit Nou, on s’arriba per una pista senyalitzada que surt de la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià Des d’aquí ja es veu l’església al costat del barranc, a 1 km escàs, que es pot recórrer per una pista que voreja les installacions de la casa de colònies…

Situació Vista de l’església des del costat sud-est amb els absis romànics ornamentats amb lesenes i obertures de doble esqueixada J Pahissa L’església de Sant Cristòfol és situada dins del poble de Cunit, a la carretera de Tarragona a Barcelona per la costa, entre Calafell i Cubelles JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF856618 Història La primera referència escrita de Cunit és de l’any 991, en què s’esmenta el lloc de l’aigua de Cunit, prop del mar Tanmateix, la primera notícia documental de l’església no es troba fins el 1279 El 1363 el bisbe de Barcelona decretà la unió de l’església a…

Situació Aspecte de la façana ponentina d’aquesta esglesiola, coronada per un airós campanar d’espadanya d’un sol ull D Ferran L’ermita de Sant Cristòfol és situada al costat de la masia de Ca n’Anglada anomenada Mas Sant Cristòfol fins al segle XVI, dins del barri al qual dona nom, a l’oest del casc urbà de la ciutat de Terrassa La façana oest de la capella mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, però s’accedeix al recinte pel núm 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar DFG Mapa 392M781 Situació 31TDG192018 Història Sabem ben poca cosa de la història d’aquesta església Només tenim notícies…

Situació Peculiar fisonomia d’aquest edifici que integra la capçalera de l’església romànica en el temple bastit el 1892 ECSA-M Catalán L’església parroquial de Santa Maria es troba situada en un indret aïllat a la part alta del nucli de població de Freixenet, situat a uns 2 km de l’estació de ferrocarril de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-14 390 Situació 31TCG666136 S’hi pot accedir per la carretera LV-1003, des de Sant Guim, en direcció a les Oluges XSB Història L’antiga parròquia de Freixenet es fundà a mitjan segle XI, moment en què es reorganitzà i colonitzà tot el sector que…

Té una capacitat de 874 hm 3 i juntament amb l’embassament de Buendía, produeix 100 000 kWh d’energia la seva potència installada és de 36 680 kW