Situació
Aspecte de la façana ponentina d’aquesta esglesiola, coronada per un airós campanar d’espadanya d’un sol ull.
D. Ferran
L’ermita de Sant Cristòfol és situada al costat de la masia de Ca n’Anglada (anomenada Mas Sant Cristòfol fins al segle XVI), dins del barri al qual dona nom, a l’oest del casc urbà de la ciutat de Terrassa. La façana oest de la capella mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, però s’accedeix al recinte pel núm. 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar. (DFG)
Mapa: 392M781. Situació: 31TDG192018.
Història
Sabem ben poca cosa de la història d’aquesta església. Només tenim notícies en què hi surt esmentada d’una manera marginal en referències i límits d’altres propietats, o bé per fixar-ne la situació. Així, en una escriptura de l’any 1042 o 1045 (no queda clara la data exacta en el document) en què l’abat de Sant Llorenç del Munt estableix a un tal Onrenard uns alous del lloc de Banyeres, a Terrassa, hi figura una peça que termeneja amb el camí que va de Sant Cristòfol a Sant Julià d’Altura.
També figura esmentada l’any 1054 en una carta de cessió per la qual Bernat, Letgardis i Gerbert donaren al mateix cenobi una vinya situada “in terminio Terracia, prope Sancti Christofori”. Semblantment l’any 1085 Gerovard dona una terra que llinda amb el camí que mena a Ègara i va de Santa Eugènia a Sant Cristòfol.(RVR)
Església
L’edifici és de planta en forma de “T”, lleugerament desviada. És orientat d’est a oest. La nau és rectangular i té afegida una capçalera, com si fos un transsepte que compleix les funcions de presbiteri amb la taula d’altar al centre. Aquesta capçalera presenta tres finestres de doble esqueixada, una al centre de cada mur.
A l’oest té una porta d’accés adovellada, amb arc de mig punt i extradós de ceràmica. Una finestra d’esqueixada simple s’obre més amunt. Culmina el mur un campanar d’espadanya amb un sol ull i una única campana. També hi ha una porta de mig punt al mur sud. Aquesta porta es va obrir fa poc en una restauració de l’edifici, però és possible que es tractés de l’accés més antic a la capella, encara que no la puguem identificar en fotografies antigues.
Presenta una volta de canó amb coberta a doble vessant, tant la nau principal com la capçalera. Un arc triomfal divideix la nau principal del presbiteri. Tant el mur oest com els que tanquen els extrems de la capçalera són més elevats que la coberta.
El parament dels murs és irregular. El componen còdols i pedres escapçades; les més grosses són les dels angles. No presenta cap mena d’ornamentació ni interior ni exterior. Les voltes interiors han estat arrebossades modernament.
Com en moltes altres capelles de la comarca, la seva situació coincideix amb assentaments arqueològics anteriors. En aquest cas es coneix una necròpoli romana molt propera on va aparèixer, entre altres enterraments, un sarcòfag de plom que avui dia es conserva al Museu Municipal de Terrassa. Als seus murs trobem reaprofitats com a materials constructius fragments de tègules i bipedals romans.
Es tracta d’una capella tipològicament poc habitual. La capçalera rectangular podria correspondre a una etapa diferent a la nau romànica a la qual hauria de pertànyer un absis semicircular, però tant el tipus de parament com la perfecta intersecció d’ambdós volums dificulten aquesta hipotètica interpretació.
Per les dimensions dels murs, el tipus de parament i les primeres citacions documentals situem cronològicament la capella a la meitat del segle XI. (DFG)
Talla
Talla de la Mare de Déu, procedent d’aquesta església, ara de propietat particular.
D. Ferran
Procedent de l’església de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada es conserva, de propietat particular, una talla de la Mare de Déu amb el Fill, de fusta i policromada, que per les seves característiques es pot datar dins el segle XII. Les seves mides són 33 × 9 cm. Presenta en general un mal estat de conservació. A la mare li manca la mà dreta i al fill l’avantbraç i la mà del mateix cantó. La base és molt malmesa i no s’identifiquen els peus. La part posterior és plana, només es marca un desnivell en el setial sense respatller, voluminós i sense presència de decoració.
La imatge és pintada de manera molt grollera, amb tons blavosos, vermells i blancs. Presenta un gran hieratisme, tractament frontal i simetria. Mare i Fill porten corona sense cresteria, amb restes de color daurat.
Vesteix mantell de color blau fosc que li cau per sobre els braços i una túnica de coll rodó amb plecs verticals adaptats a les cames.
El Nen seu al mig de la falda de la mare i porta una simple corona circular sense cresteria que li cenyeix la cabellera curta. Vesteix un mantell que li cobreix l’espatlla i el braç esquerre i una túnica de color blanc de la qual sobresurten els peus nus. Amb la mà dreta sosté un llibre i aquest mateix braç és envoltat per la mà esquerra de la mare.
Les galtes i barbes de totes dues imatges són pintades de color vermell molt matusserament. També és pintada la part superior de la túnica de la mare, sota el coll. El tractament dels rostres és igual a totes dues imatges, que respiren el mateix hieratisme.
Es tracta d’una talla molt senzilla i artísticament austera, amb diverses repintades que li donen una presència molt pobra. Iconogràficament respon a la tipologia més habitual en el romànic: la Mare com a Sedes Sapientiae, derivada de la Kyriotissa bizantina. El Fill, amb el llibre de les Escriptures a la mà, és el símbol de la saviesa divina.
Aquesta imatge molt probablement va ser retirada del seu lloc original durant la guerra civil i avui dia és conservada pels seus propietaris en una casa particular. (DFG)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 300
- Casanovas, 1987, pàg. 21
- Ballbé, 1988, pàgs. 205-211
- Martí Bonet, 1980, pàg. 39, doc. 45
- Miret, 1914, pàgs. 495 i 506, docs. 115 i 146
Bibliografia sobre la talla
- Cardús, 1928, pàg. 40-43
- Catàleg - Junta Museus Terrassa, 1939, núm. 102
- Ballbé, 1988, pàgs. 209-211