Resultats de la cerca

Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de coguionista Entre…

Filla de l’escriptor Emilio Cecchi , s’educà en un ambient de gran cultura En la seva joventut treballà com a secretària a la direcció de comerç exterior mentre collaborava amb el seu pare en traduccions literàries de l’anglès Casada amb el musicòleg Fedele d’Amico, durant la Segona Guerra Mundial s’adherí a la lluita antifeixista i edità el diari clandestí Voce Operaia Acabada la guerra, s’inicià com a guionista amb alguns dels grans noms del neorealisme i del cinema italià posterior, del qual esdevingué una dels principals guionistes Treballà per a Luigi Zampa Vivere in pace…

Fill de pare probablement català i mare catalana de família de reialistes francesos immigrats durant la Revolució Féu els primers estudis al Collegi Valldemia de Mataró, i es formà com a pintor al taller de Ramon Martí i Alsina, on fou condeixeble dels integrants de la primera fornada de realistes catalans del vuit-cents Installat a París 1863-66, és possible que estudiés, aconsellat pel seu mestre, que també hi havia estudiat, amb Courbet, puix que la seva producció juvenil, fins a la darreria dels anys setanta, té un vigorós accent realista, que posteriorment es debilità D’aquella primera…

Nascuda en una família de músics, es formà amb la seva mare abans de prosseguir els estudis musicals amb F Hüni Mihacek El 1946 debutà com a Orlofski El ratpenat a Frankfurt, i aviat es distingí per una elegància i una riquesa de veu insòlites Posteriorment actuà a Darmstadt, Hannover i Hamburg, i el 1954 es presentà al Festival de Salzburg com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1955 fou contractada per Karl Böhm per a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué durant més de trenta anys Destacà com a intèrpret de referència d’òperes de WA Mozart i R Strauss, assolí grans…

Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix casada amb…

Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…

El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i  Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres  Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer  Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis  La signora senza camelie , d’Antonioni 1953  Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli  Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani  Satyricon 1969, de Federico Fellini  Metello 1970, de Mauro Bolognini  La colonna infame 1972, de Nelo Risi…

Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori , qui pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l’època Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona 1524-26 Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip futur Felip II, passà a residir a la cort 1534 fins que, vídua 1546, retornà a Barcelona…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima 1925 de Juan Ignacio Luca de Tena GUIÓ GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Jaume Torrents INTERPRETACIÓ Lina Yegros Rosario, Rafael Durán Manolo, Margarita Robles comtessa María, Marta Santaolalla Clotilde, Camino Garrigó Rosalía, José Prada marquès, Leonor Fàbregas Clarita, Pablo Hidalgo Damián, Vicente Vega Luis Fernández del Olmo, Josep Acuaviva treballador del jutjat,…

No es coneixen del cert els orígens d’aquesta nissaga, que proporcionà compositors i organistes a la cort de França durant més de dos segles Hom sap, tanmateix, que l’any 1562 hi havia a la vila de Beauvoir un pagès i comerciant anomenat Jehan Couperin, mort el 1591, que fou pare d’un Mathurin Couperin 1569-1640, el qual amb el temps obtingué llicència per a tocar instruments per tota la contrada Aquest es casà amb un membre d’una altra família de músics, Anne Tixerrand o Tisserrand, amb qui tingué dos fills Denis, que fou notari, i Charles, que s’establí a Chaumes-en-Brie i exercí d’…