Resultats de la cerca
Es mostren 3609 resultats
declaració d’Amsterdam
Arquitectura
Nom amb què és coneguda la Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic, proclamada pel Consell d’Europa el 1975.
Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l’afirmació clara de la necessitat de l’extensió del concepte de “patrimoni arquitectònic” o “monument” al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general
lloc central
Geografia
Teoria, formulada per primera vegada per Christaller el 1933 i generalitzada per Lösch, per explicar la formació dels nuclis urbans.
Actualment constitueix un dels principals instruments teòrics en el replantejament de l’estructura i organització de l’espai Desenvolupada per l’escola de Chicago Berry, Garrison, parteix d’uns conceptes simples per formular una estructura jeràrquica dels centres segons llurs funcions, àrees comercials i xarxes de transport, i arriba a establir un sistema de models geomètrics
Unió Internacional de Ciència i Tecnologia dels Aliments
Organisme internacional que agrupa associacions de recerca i estudis bromatològics.
Patrocina els congressos internacionals de ciència i tecnologia dels aliments, el primer dels quals se celebrà a Londres el 1962 L’Estat espanyol hi és representat per l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de Alimentos INCYTA, que agrupa diversos centres, entre els quals hi ha l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments de València
Servei d’Investigació i Promoció d’Activitats Juvenils
Entitat creada el 1975, amb seu a Barcelona, per a donar a conèixer als joves les possibilitats de realització d’activitats.
És un servei d’informació que aplega dades d’entitats, centres, recursos i activitats Té diverses seccions, entre les quals la del Tercer Món, la d’atur i ocupació, i la d’intercanvis juvenils, i els serveis d’informació, documentació i assessorament psicològic i el d’informació alternativa Publica la revista d’informació “Mensual SIPAJ” i edita diversos opuscles
Manuel Sirvent
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà 1833, de la qual fou repetidament secretari Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l’hôpital Saint-Jean et de l’hospice de la Miséricorde , i el llibre de poemes Raison et folie 1835
Sabbatai Zěwí
Judaisme
Cabalista jueu, de família sefardita.
El 1648 s’autoproclamà messies Tingué nombrosos seguidors per tot l’imperi otomà i en diversos centres jueus d’Europa occidental i del nord d’Àfrica Després d’ésser empresonat a Constantinoble abjurà el judaisme i abraçà l’islam Malgrat la pèrdua de deixebles i la seva mort obscura, un grup d’addictes s’hi mantingué fidel
Pere Joan Andreu i Orlandis
Cristianisme
Missioner.
Jesuïta i home de govern de la província del Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del collegi teològic de Córdoba i de provincial Com a missioner obrí nous centres d’evangelització entre els pobles lule, abipon i mocovi, en terres del Chaco, Arran de l’extradició de la Companyia de Jesús 1767 marxà a Ravenna, on morí
Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa
Educació
Llei aprovada al Congrés dels Diputats espanyol el 28 de novembre de 2013 que regula l’educació a tot l’Estat i substitueix la
Ley Orgánica de Educación (2006).
Setena llei espanyola de reforma de l’educació des del 1978, en fou el principal impulsor el ministre d’Educació José Ignacio Wert Entre els aspectes més rellevants que inclou cal esmentar l’establiment del castellà com a llengua vehicular d’escolarització en les comunitats autònomes amb llengua cooficial Preveu, a més, l’obligatorietat d’oferir educació exclusivament en castellà als alumnes dels pares que així ho desitgin, a càrrec de l’Administració dels governs autònoms L’assignatura de religió, bé que optativa, torna a puntuar en la nota mitjana S’introdueixen també proves úniques…
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de…
22@
Districte tecnològic de Barcelona emplaçat en l’antiga zona industrial del Poblenou, dedicat a les indústries de les tecnologies de la informació i les comunicacions i al foment de la innovació, la recerca i la formació en aquest àmbit.
Fou creat a partir de la modificació el 27 de juliol de 2000 de les zones denominades 22a del Pla General Metropolità del 1976 que determinaven les antigues àrees industrials i manufactureres del barri del Poblenou de Barcelona per la nova qualificació urbanística 22@, que s’aplica a 198,26 ha, un total de 115 illes, corresponents al quadrant de llevant sud de la ciutat entre la Gran Via i la ronda litoral i entre la Vila Olímpica i la rambla de Prim Per tal d’impulsar el projecte, el 2001 l’ajuntament de Barcelona constituí la societat municipal 22@ BCN SA Limiten amb els extrems del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina