Resultats de la cerca

Resident als EUA des del 1936, on estudià com a deixebla d’Ernest O Lawrence, es doctorà el 1940 i treballà al Smith College Nordhampton i a la Universitat de Princeton Des del 1944 treballà a la Universitat de Colúmbia sobre les radiacions produïdes com a conseqüència de les armes de guerra i a partir del 1957 en fou professora Les teories de Tsung-Dao Lee i Chen Nung Yang sobre la conservació del principi de paritat exposades el 1956 foren comprovades el 1957 per Wu Posteriorment 1963 feu una tasca de comprovació la de les teories exposades per Richard P Feynman i Murray Gell-Mann , sobre…

Professor titular del departament d’Ecologia, de la Pontificia Universidad Católica de Xile Doctor en biologia marina per la University College de North Wales Regne Unit, 1970 i doctor en ciències per la Universitat de Bangor Regne Unit, 2008 El 1982 fundà i es convertí en el primer director de la Estación Costera de Investigaciones Marinas, a Las Cruces Xile, l’estació de recerca marina de la PUC Considerat el pioner de l’ecologia marina sud-americana, la seva contribució fonamental ha estat en l’estudi dels ecosistemes de les costes rocoses de Xile i la seva sostenibilitat Hom destaca la…

Estudià al Government College de Lahore i a la Universitat de Cambridge Corresponsal del Pakistan, l’Afganistan i l’Àsia central per a diversos mitjans pakistanesos i internacionals “Daily Telegraph”, “The Wall Street Journal”, CNN i BBC, entre d’altres, els seus estudis sobre aquesta regió The Resurgence of Central Asia Islam or Nationalism , 1994 Taliban Islam, Oil and the New Great Game in Central Asia , 2000 Jihad the Rise of Militant Islam in Central Asia , 2002, etc han obtingut una gran repercussió Assessor de diverses institucions, com ara la Fundació Soros, el Fòrum Econòmic Mundial…

Fou professor al Royal College of Music de Londres, director musical de la BBC 1942-44 i Master of Queen’s Music 1953 Reaccionà contra el Romanticisme, cercant un estil, a vegades humorístic, que té punts de contacte amb el Grup dels Sis Escriví música orquestral A Colour Symphony , 1922 Music for Strings, 1935, escènica The Tempest , per al cinema The Shape of Things to Come , 1936, concerts, música de cambra Conversations , 1919 Quintet amb clarinet , 1932, per a cant amb conjunt instrumental Madam Noy , 1918 Rhapsody , 1919 Rout, 1919 Pastoral 1929 Morning Heroes 1930, l’òpera The…

Professor 1949 del Collège de France, director 1946 de la revista Annales, Sociétés, Économies, Civilisations , membre 1983 de l’Académie Française i doctor honoris causa per nombroses universitats d’Europa i Amèrica, és una de les primeres figures de la historiografia francesa del s XX Entre les seves obres cal subratllar, sobretot, La Méditerranée et le monde méditerranéen à l’époque de Philippe II dos volums, 1949 i 1973, títol ja clàssic i model d’una història estructural basada en la dialèctica espaitemps Civilisation materielle et capitalisme XV-XVIII siècles tres volums, 1967, 1977 i…

En 1938-41 estudià a la Universitat de Birmingham, i en 1947-48, amb Nadia Boulanger a París Posteriorment fou lector al King’s College 1972-77 i professor de música a la Reading University 1977 La fama li arribà primer per la música coral i de cambra i posteriorment per les seves òperes Són notables el Concerto for Orchestra , opus 27 1957, la suite vocal instrumental Elegies 1958, les òperes Two in a Bush , opus 26 1959, The Captive , opus 37 1960, The Clandestine Marriage , opus 69 1971, Clytemnestra , opus 72 1974, i The Lady of the Inn 1983, i també les seves cançons Així mateix, és…

Estudià amb Ch Stanford Del 1904 al 1926 treballà com a organista i mestre de capella a St Luke, a Chelsea, i del 1923 al 1939 ensenyà composició al Royal College of Music, on tingué B Britten com a deixeble Durant el temps passat a St Luke es consolidà com una de les primeres figures de la seva generació gràcies, sobretot, a la música de cambra La seva Sonata per a violí núm 2 1915-17 ha estat una fita important dins la música anglesa de l’època De jove prengué J Brahms com a model, però l’impacte de C Debussy, M Ravel o I Stravinsky modificà les seves preferències musicals Algunes de les…

Fou alumne i membre del cor de la catedral de Canterbury Continuà la seva formació musical al New College d’Oxford on el seu germà Stephen era organista i, posteriorment, a la Royal Academy of Music Del 1835 al 1882 ocupà el lloc d’organista de la Saint George Chapell de Windsor Allà fundà la Windsor Glee and Madrigal Society i la Windsor and Eton Choral Society Fou nomenat sir el 1871, després de compondre l’obra Festival March amb motiu del casament de la princesa Louise La major part de la seva producció se centrà en la música litúrgica, i els seus oratoris seguiren els models de GF Händel…

Treballà com a organista al New College d’Oxford i a l’església del Crist i la Saint Peter’s in the East, de la mateixa ciutat A partir del 1745 començà a adquirir cert prestigi gràcies a la seva doble activitat d’intèrpret i copista Publicà a Londres diverses sèries d’obres per a teclat, titulades genèricament voluntaries , i l' Ode on St Cecilia’s Day 1759, sobre el poema homònim d’A Pope Tingué un fill, William Walond 1750 - 1836, que heretà les ocupacions del seu pare, tot i que abandonà Oxford el 1776 per a ocupar el lloc d’organista a la catedral de Chichester De la seva activitat…

Rebé les primeres classes de música de l’organista John Walter El 1693 era alumne de H Purcell i el 1694 fou nomenat organista al New College d’Oxford Arribà a ser organista a la capella reial el 1708 i segon compositor el 1714 Des del 1715 fou també organista de Saint Martin-in-the-Fields Autor de considerable talent, conpongué música per a l’escena, odes i cançons i música sacra i instrumental Entre les seves obres escèniques cal destacar The Judgment of Paris 1701 i The Tempest 1712 Pel que fa a la producció religiosa, són notables els seus trenta anthems La característica més singular…