Resultats de la cerca
Es mostren 1435 resultats
degeneració mental
Debilitament de la intel·ligència i de la consciència, deguda o no a causa orgànica, que pot produir també trastorns volitius i afectius.
Penitencieria Apostòlica
Primer dels tres tribunals de la cúria romana, dedicat al fur intern, és a dir, a totes les qüestions de consciència, com absolució dels casos reservats (pecat reservat) a la Santa Seu, la solució de casos difícils de consciència, les dispenses, les sancions, les commutacions de vots, etc.
Fundada per Innocenci IV al s XIII, les seves competències foren fixades per Pius V 1569 i successivament determinades per diversos papes Benet XV hi transferí la competència de les indulgències el 1917 Presidida pel cardenal penitencier major, l’assemblea on són discutits casos difícils és anomenada signatura , per tal com antigament el document d’una concessió de gràcia era autentificat pel fiat autògraf del papa
circumstància
Dret penal
Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.
Segons el codi penal espanyol són circumstàncies eximents de la responsabilitat el fet que l’agent sigui pertorbat mental, que pel fet de patir alteració en la percepció des del naixement o des de la infantesa tingui alterada greument la consciència de la realitat, que hagi obrat en legítima defensa o en estat de necessitat, per cas fortuït, per força irresistible o insuperable, o que estímuls molt poderosos hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional semblant en el moment de l’actuació Són circumstàncies atenuants les mateixes circumstàncies eximents quan són incompletes…
interaccionisme simbòlic
Sociologia
Corrent sociològic que analitza els components subjectius de la sociabilitat.
Aquest tipus d’enfocament teòric de la sociologia fou desenvolupat per GHMead, que atorgava una importància extraordinària als símbols i al llenguatge com a elements centrals de la interacció humana El terme interaccionisme simbòlic, però, fou proposat per HBlumer l’any 1937 L’origen de l’interaccionisme simbòlic cal cercar-lo en el món antic Els pragmàtics anglosaxons CSPeirce, WJames, JDewey ja introduïren algunes de les idees que posteriorment caracteritzaren aquesta escola de pensament, com, per exemple, les de comunitat d’interpretació dels signes L’originalitat de l’interaccionisme…
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’algunes…
decadentisme
Visió irònica del decadentisme : Jaume Sabartés, “poeta decadent" , per Picasso
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Tendència sorgida a França en 1880-90 que es manifestà en la literatura, l’estètica i la moral.
Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…
Samuel Beckett
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg irlandès.
D’origen burgès, estudià al Trinity College, de Dublín L’any 1937 s’installà a París, i durant la guerra participà en la resistència La seva obra, escrita en les llengües anglesa i francesa, fou guardonada el 1961 amb el premi Formentor i el 1969 amb el premi Nobel És autor de les novelles Murphy 1938, Molloy 1951, Malone meurt 1951, Watt 1953, L’innommable 1953, Comment c'est 1961, Imagination morte imaginez 1966, Ill Seen, Ill Said 1982, dels contes Le dépeupleur 1971, Compagnie 1980, de les obres teatrals En attendant Godot 1953, Fin de partie 1957, Happy Days 1960, Play 1963, Not I 1973,…
Estatut Interior de Catalunya del 1933
Dret català
Primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.
Fou oficialment una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava l' Estatut de Catalunya del 1932 , considerat pels polítics catalans com a “exterior” Però en realitat aquesta contraposició coincidia amb l’existent entre l’Estatut de Núria i l’atorgat per les corts i expressava la tensió política i conceptual entre una consciència nacional, que exigia una Constitució o llei fonamental de Catalunya, i l’obligació legal de sotmetre's a les normes de l’ordenament jurídic espanyol La part dogmàtica d’aquest Estatut Interior és molt semblant a la de la Constitució…
Soló

Soló (bust esculpit)
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i home polític atenès.
L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…
banc d’aliments

Voluntaris durant el Gran Recapte del 2013
© Gran Recapte
Sociologia
Organització solidària sense ànim de lucre destinada a cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació dels sectors de la població amb menys recursos.
Nasqué de la consideració de l’alimentació com un dret bàsic i de la consciència del malbaratament i la distribució desigual dels aliments John van Engel posà en pràctica el concepte l’any 1966 a Phoenix Arizona, EUA, i el 1984 es creà a París el primer banc d’aliments europeu A l’Estat espanyol s’introduí per primer cop a Barcelona el 1987, fundat per Jordi Peix i Josep Miró, amb el nom Fundació Benèfica Banc dels Aliments Els bancs d’aliments s’agrupen en organitzacions estatals i regionals i, a escala mundial, en la Xarxa Global de Bancs d’Aliments , però cadascuna de les entitats, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina