Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a La Renaixença , El Pensament Català i Catalunya Artística , així com a altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n’anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina, on es casà amb la narradora i folklorista Sara Llorens i Carreres El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-…
Elvir Sans i Rosselló
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…
, ,
Amerigo Vespucci
Economia
Història
Navegant i mercader italià, pertanyent a una noble i antiga família vinculada als Mèdici, fill de Stagio Vespucci i d’Elisabetta.
Rebé una bona educació clàssica, sota la direcció del seu oncle, Giorgio Antonio Vespucci, dominicà i humanista, alhora que un altre oncle, Guido Antonio Vespucci, polític i diplomàtic, l’inicià en els negocis públics En 1478-80 acompanyà a París el seu oncle Guido, aleshores ambaixador de Florència a França, en qualitat de secretari El 1484 passà al servei dels Mèdici, i el banquer Lorenzo Pier Francesco de Mèdici li confià els seus negocis com a administrador-comerciant Durant aquest període, com a agent dels Mèdici, els afers mercantils el portaren 1492 a Sevilla, a la casa del banquer…
Xot
El xot Otus scops és gris i menut 17-19 cm, de posat simpàtic i escabellat, majorment els individus joves a la dreta L’iris de l’ull és de color groc llimona, com el dels mussols, als guals s’assembla, bé que la coloració i el posat són diferents altrament, el xot té uns bigotis ben marcats i unes "orenetes" semblants a les del duc plomes erèctils damunt del cap, que aixeca en estat de vigília a baix, exemplars procedents de Sant Just Desvern, Baix Llobregat Crida de manera característica, planyívolament, durant tota la nit Xavier Parellada i Xavier Ferrer El xot és una espècie…
premi Josep Maria Folch i Torres
Premi de novel·la juvenil en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial la Galera.
El premi, instituït per Òmnium Cultural el 1963 i Edicions Spes, fou traspassat l’any 1968 a la Galera, que entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024 i publicat l’any següent per la Galera El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 1963 desert 1964 Tres narracions per a infants , de Montserrat Mussons 1965 El zoo d’en Pitus , de Sebastià Sorribes 1966 Les presoneres de Tabriz , de…
corredor | corredora
Crida o nunci, oficial d’un municipi o d’una altra administració pública encarregat de la comunicació o difusió d’avisos, disposicions, etc, dit també, antigament, corredor i trompeta o simplement trompeta a causa de l’instrument que utilitzava per tal de cridar l’atenció.
Patrons i obrers a la cruïlla: la vaga del 1902
Vaga del 1902, “Cu-cut”, 27-2-1902 BC En els darrers anys del segle passat i els primers del segle XX, els treballadors industrials de Catalunya van patir un enduriment de llurs condicions de vida Davant la crisi de sobreproducció del sector tèxtil, agreujada per la pèrdua de les colònies, els fabricants reaccionaren amb una dràstica política de disminució de costos Es procedí a una reconversió tecnològica que va anar associada a la reducció de plantilles, la contractació preferent de dones i nens —en detriment de la mà d’obra masculina, més cara i qualificada— i a la prolongació de la…
Jordi Sànchez i Picanyol

Jordi Sànchez i Picanyol
© CCMA
Política
Activista cívic, cultural i polític.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, el 1996 fou becari del programa de la German Marshall Fund dels Estats Units Ha exercit la docència en diverses universitats, entre d’altres la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya Director adjunt 1996 i director 2001 de la Fundació Jaume Bofill , des d’aquesta institució impulsà estudis i propostes sobre polítiques d’educació i immigració a Catalunya, àmbits en els quals participà en la coordinació i elaboració dels pactes nacionals per a l’educació…
Nicolau de Cusa
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof alemany Nikolaus Krebs.
Clergue des del 1416 Estudià gramàtica a Deventer, filosofia a Heidelberg i dret canònic a Pàdua 1417-23, on es doctorà, alhora que hi estudià matemàtiques i féu amistat amb Toscanelli De Roma passà a Colònia, on en 1425-26 estudià teologia amb l’albertinià Eimeric de Campo, provinent de la facultat d’arts de París És força dubtós que d’allà procedís el lullisme d’Eimeric, només documentat des del 1432 A Colònia, trobà el cardenal Orsini, legat pontifici, interessat en la recerca de còdexs d’autors clàssics Aquell hi collaborà en diferents biblioteques, i descobrí comèdies desconegudes de…
Castell de Mont-roig (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell de Mont-roig es trobava situat en un lloc indeterminat de la serra de Mont-roig Aviat formà part del patrimoni de la família Meià, ja que l’església de Mont-roig s’esmenta en la dotació del monestir de Santa Maria de Meià feta amb anterioritat a l’any 1040 Tot i així, la primera referència del terme correspon a la donació que l’any 1095 féu Ermengol, ardiaca de Barcelona i fill de Guitard Guillem de Meià, al monestir de Santa Maria de Meià de diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Mont-roig Pocs anys més tard, el 1100, el mateix personatge, en el seu testament, deixà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina