Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de la vila, on queda reflectida l’estructura medieval, centrada a la Plaça Nova ECSA - J Todó La vila d’Alcover es troba en una zona limítrofa del Camp de Tarragona, en l’àrea de contacte entre el Camp i les Muntanyes de Prades Mapa 34-17446 Situació 31TCF468697 Alcover és a 8 km a ponent de Valls Per a arribar-hi des d’aquesta població, cal prendre la carretera local T-724 CPO Història Els orígens de la vila Alcover és un dels indrets del Camp de Tarragona documentats de més antic És esmentat des del 1060, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va donar el puig d’…

Planta d’aquest assentament rural, datat al segle VII J Enrich En el decurs dels anys 1989, 1990 i 1991, fou excavat, en el terme municipal de Castellfollit del Boix Bages, un assentament rural de l’antiguitat tardana, en un indret denominat Vilaclara Es localitza en el límit de les comarques del Bages i de l’Anoia, a peu d’un camí antic molt transitat Resta envoltat de planes fèrtils, en una zona caracteritzada per un poblament continu des del neolític mitjà fins als nostres dies A la planta general hi podem distingir tres grans àrees, amb habitacions o dependències cobertes a la part…

Situació Les migrades restes del castell coronen el penyal que hi ha sobre el petit nucli de Gavasa ECSA - J Bolòs Les escasses ruïnes del castell de Gavasa s’emplacen al cim d’un penyal rocós sota el qual hi ha la caseria de Gavasa, situada al sector central del terme, a la vora del barranc homònim, al nord-est de Peralta Mapa 31-12 288 Situació 31TBG862540 Per a arribar a Gavasa cal agafar una carretera local a mà esquerra que parteix de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri També s’hi pot accedir per la carretera local de Purroi a Binèfar Les restes del castell es troben concretament a…

Situació Restes de la torre de planta rectangular del desaparegut castell ECSA - J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Ovança, anomenada popularment “la Castellassa”, són sota la fortalesa de Montlluís, damunt dels congosts de la Tet Controlava, per tant, una de les entrades, des de la vall del Conflent, a la Cerdanya Aquest castell centrava un petit vilatge medieval Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 30’ 41” N - Long 2° 7’ 12” E Si seguim la carretera que va de Sallagosa cap al Conflent, immediatament després d’haver passat sota els murs de Montlluís i a uns 100 m d’una gasolinera, surt a…

Situació Aspecte que ofereix la nau de l’església de Sant Martí de les Planes una vegada acabats els treballs de neteja duts a terme per la Delegació del Bages dels Amics de l’Art Romànic l’any 1981 F Junyent-A Mazcuñan Capella enrunada situada en un planell obert en una fondalada boscosa, sota el mas de les Planes i al cantó sud-oriental del terme Long 1°44’24” - Lat 41°48’10” Des de l’indret on s’alça l’església de Sant Miquel de les Planes, cal seguir uns pocs metres carretera amunt fins a trobar, a mà dreta, un camí per a usos forestals, que cal deixar ben aviat per seguir un corriol,…

Situació Vestigis de l’absis d’aquesta església romànica, situada en una partida coneguda amb el nom de Sant Joan ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquesta església són a l’angle sud-oest d’un serrat situat uns 3 km al sud-est del Torricó El topònim de l’indret on se situen els seus vestigis és Sant Joan Full 31-14 358 Situació 31TBG869292 Pel camí que porta a la Clamor Salada es passa pel pendent meridional del serrat, allargassat, el qual és en bona part adaptat al conreu Vora una cabana excavada a la mateixa muntanya cal deixar el cotxe i pujar els 10 m de desnivell Història Desconeixem…

Situació Escassos vestigis de les fonamentacions d’aquest castell ECSA - JI Rodríguez Les restes del castell es troben 3 km al nord de Gavasa, al capdamunt d’un turó Mapa 31-12 288 Situació 31TBG867581 De la carretera que des de Gavasa porta a Castillo del Pla, ja en la veïna comarca de la Baixa Ribagorça Oriental, cal desviar-se per un camí a mà esquerra, que cal seguir en direcció nord-oest uns 2 km fins a arribar a un collet que és molt a prop de la partió municipal i comarcal Des d’allí, el camí continua fins al mas de Nicolau Cal deixar el cotxe i continuar el camí camps a través fins…

Situació Restes de l’església, molt desfigurades, que coronen el tossal homònim J Giralt Les ruïnes d’aquesta església romànica són situades al tossal de Sant Domènec, un turó de forma allargada d’eix est-oest que s’alça a l’esquerra del Farfanya i que té quatre nivells en la part superior En el nivell més baix, situat a l’oest, trobem les ruïnes de la capella romànica Molt a prop, en el mateix tossal, també es poden veure les restes de la capella barroca que la substituí i d’altres estructures que poden remuntar-se a l’època islàmica Mapa 32-13327 Situació 31TCG118349 Per a arribar-hi cal…

Lyell, a diferència de Linné, ja no atribueix causes providencials als mecanismes que mantenen si fa no fa constants les proporcions entre les poblacions naturals Els equilibris naturals, per a Lyell, el fundador de la geologia moderna, tenen causes materials Allí on Linné veia una intenció divina, Lyell constata efectes cecs de les forces de la natura Aquest text, curiosament poc divulgat, representa un dels primers exemples d’una especulació del que avui podria emmarcar-se en l’ecologia teòrica En el seu temps, però, no tenia encara un encaix clar, bé que va aparèixer en un llibre de…

El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i…