Resultats de la cerca

Ordenat l’any 1980, inicià el sacerdoci a la seva regió natal Ingressà a la diplomàcia de la Santa Seu el 1986 com a membre de la representació papal a Nigèria, i el 1989 passà a Mèxic, on romangué fins el 1992, que retornà al Vaticà Els disset anys següents ocupà diferents càrrecs en la Secretaria d’Estat a les ordres d’Angelo Sodano i, des del 2006, de Tarcisio Bertone L’any 2009 Benet XVI el nomenà nunci apostòlic de Veneçuela i arquebisbe de la diòcesi d’Aquipendium Itàlia, càrrecs que exercí fins el 2013 L’agost d’aquest any el papa Francesc el designà secretari d’estat del…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…

Es llicencià en dret 1880 i, vidu, fou ordenat de sacerdot 1886 Canonge a Palma 1896, fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo 1900 i auditor de la Rota 1904 El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l’Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà 1916 Acció Popular Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats 1923 El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre regí aquesta diòcesi hi…

Al llarg del segle XI, el lloc del Cher Foradado 1004, Kero-foradat 1068 o Chero Foradad 1075, apareix en diferents documents com a límit de diverses terres El castell del Quer Foradat documentat també en aquest segle com a possessió dels comtes de Cerdanya, passà, posteriorment, per donació, a la família dels Pinós L’any 1312 l’església de Sant Genís de Quer, del deganat de Cerdanya, fou visitada pels de-, legats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà de Querio pagava, segons consta en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, 1 lliura i 4 sous Actualment l’…

La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’advocació de…

El castell de Rocafort probablement formà part del primitiu sistema defensiu de Tamarit de Llitera Aquest rodal degué ésser organitzat pels comtes d’Urgell, ja que d’antic consta l’adscripció eclesiàstica de l’església de Sant Miquel de Rocafort a la diòcesi d’Urgell La comtessa Aurembiaix d’Urgell concedí la senyoria de Rocafort a Ramon de Peralta 1226, cosa que no tingué inconvenient a confirmar el rei Jaume I 1234, però com a feu reial Així doncs, el castell de Rocafort formà part de la baronia de Peralta, tot i que el Gran en discutí la possessió a Ramon III de Peralta el…

Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès era canonge de Vic des del 957 A la mort del bisbe Ató 971, assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de protecció per als béns de la…

Fou auditor del palau apostòlic, prelat domèstic del papa, exarca d’Ancona i arquebisbe de València 1288-1312 El 1295 Jaume II el nomenà, a més, canceller de la corona catalanoaragonesa i exercí des d’aleshores diverses gestions diplomàtiques a Sicília 1297, Sardenya i Còrsega 1303 El 1303 ingressà, a València, a l’orde dominicà, sense, però, renunciar la seu el seu esperit auster contrastà, a la cort, la influència espiritualista d’Arnau de Vilanova Visità unes quantes vegades la diòcesi i convocà dos sínodes 1269 i 1303 Intervingué en el concili general de Viena del Delfinat i…

Rector de Cornellà de la Ribera, traduí en vers Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal Barcelona 1806, que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions, la majoria al sud de la frontera, encara que generalment sense fer constar el nom de l’autor Mercer, que signava amb les formes de Marcé i Sentaló , se serveix d’una llengua popular, amb la intenció explícita de defugir tant els castellanismes com els gallicismes Publicà també un llibre d’agronomia en francès Perpinyà 1785 i un Exercitium diurnum parochorum Avinyó 1788 Un ritual que havia…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…