Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Andreu conserva els elements romànics Hi han estat trobades restes romanes Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per Disposa de dos hotels i diversos xalets i apartaments La documentació hi diu Casal l’any 1278 i vila de Casalibus l’any 1298 Com ja hem apuntat abans, el dia 13 de novembre de 1313 els quatre cònsols i els vint-i-un caps de casa de la ville de Casalibus juraren fidelitat al rei Jaume II a l’església de Sant Martin de Gausac

En particular, corriment al llarg d’un cert nombre de posicions dels caràcters o xifres d’un mot en direcció a un dels extrems Si el mot és un nombre el decalatge s’anomena aritmètic i equival a la multiplicació del nombre per una potència positiva o negativa de la base Es diu decalatge lògic de tot aquell no aritmètic aquí el signe no existeix i les xifres decalades més enllà de l’extrem del mot es perden en canvi, en el decalatge cíclic les xifres perdudes es retroben en l’extrem contrari

Hom en diu sobreseïment lliure quan resta demostrat al sumari que no hi ha fet delictiu, que no hi ha proves o que els processats són exempts de penalitat Pot ésser total o parcial, segons que abasti tots els processats o només alguns El sobreseïment provisional té les mateixes característiques, però no deixa definitivament tancat el procés, car no hi ha proves suficients per a demostrar la comissió d’un delicte o la culpabilitat dels processats Si aquestes proves apareixen, el procés pot ésser reobert en qualsevol moment

És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació

Quatre pedres escampades constitueixen el precari testimoni d’aquesta església, situada prop de Sant Pere de Graudescales Un document del 6 de novembre de 907 en demostra l’antiguitat En ell hom diu que Guisad II, bisbe d’Urgell, erigí en monestir i abadia de l’orde de sant Benet, l’església de Sant Pere d’Escales A la renúncia de Francemir fou proposat Bello com a abat de Sant Pere d’Escales, església que fou dotada, entre d’altres, amb la de Sant Mamet, que “ est in ipsa rocha ”, juntament amb les seves terres

Capella de situació desconeguda bé que situada dins la parròquia de Sant Esteve de Ripollet En el lloc d’Arcanova tenia abundants possessions el monestir de l’Estany per cessió dels Òdena i per adquisicions que van del 1141 al 1302 En ells es parla de la Domus o casal d’Arcanova i el 1272 s’esmenten unes terres prop de Sant Pere d’Arcanova Aquesta capella és consignada també en visites pastorals de Barcelona des del 1401, i el 1508 es diu que es va restaurar No en coneixem notícies posteriors

El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada

Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer sembla que és una allusió a una anterior promulgació de pau i treva assemblea de pau i treva del 1022

El lloc de Malpàs és esmentat com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies de mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú, del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs Fou una parròquia efímera, de la qual no ha restat cap testimoni i es desconeix també el titular La partida de Mompàs en recorda l’emplaçament

Normalment es tracta de la pronúncia de síllabes amb diftong, amb doble o triple consonant, etc És, doncs, un signe prosòdic sobreposat a un de musical En la notació quadrada i moderna, els neumes liqüescents s’indiquen amb notes més petites que les altres en paleografia hi ha diversos signes que varien segons l’escola en els còdexs de Sankt Gallen els neumes acaben en un caragolí El neuma afectat conserva generalment el nom propi porrectus liqüescent, torculus liqüescent, etc, llevat del podatus , que s’anomena epiphonus , i la clivis , que es diu cephalicus