Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
traginer de mar
Història
Oficis manuals
Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona a l’interior de la ciutat.
Des del 1457 és documentada l’existència de l’ofici de traginer de mar o traginer de ribera , els quals transportaven les mercaderies a coll de rossí, diferenciant-se en això tant dels llogaters de mules, que empraven carros o carretes, com dels bastaixos de capçana, que feien servir només la pròpia força Al s XVI hi havia dues confraries de traginers de mar, una d’elles formada exclusivament de catalans, i l’altra de negres possiblement moriscs El 1567 el Consell de Cent decidí d’unir ambdues confraries en una de sola, sota l’advocació de santa Eulàlia El gremi, que havia rebut…
Qatna
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat de Síria, situada 18 km al NE d’Homs, anomenada actualment Al-Mašrafa.
Documentada des del III millenni aC ceràmica i tombes, hi resta un temple de l’època de l’establiment dels amorreus ~2000 aC Ateny la màxima esplendor en establir relacions politicoeconòmiques amb Assíria segles XIX-XVIII pel matrimoni de la filla del cap Išḥi-Adad amb el príncep assiri Iasmah-Adad, fill de Šamši-Ǎdad I 1815-1781, amb els regnes de Iamhad Alep i Mari Habitada —sembla— pels hurrites hurrita a partir del 1600 aC, perdé la independència Sotmesa, primer, a Duruša de Kadeš i després a Tuthmosis III 1472 aC d’Egipte, formà part finalment de Mitanni 1477-1380 aC Sota els egipcis…
Pere Nicolau
Pintura
Pintor.
Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però…
Sant Pere del Castell de Sentfores (Vic)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins el clos del castell de Sentfores Encara que fos una capella castellera, tingué funcions de sufragània L’església és documentada l’any 1151 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Sentfores, en el moment en què el bisbe Pere de Redorta uní a la parroquial de Sant Martí les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i de Santa Cecília, tal com tenia en temps antic No sabem quan es produí la desaparició del culte a l’església de Sant Pere, únicament que el 1687 quan el bisbe Antoni Pasqual visità l’església parroquial ja no esmenta l’…
Sant Martí de Centinyà (Coll de Nargó)
No resten vestigis arquitectònics d’aquesta església, documentada a partir de l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, del 1080 on, entre els béns dotals, s’esmenta l’església de Sant Martí de Cintiniano Posteriorment, Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, deixà a la seva muller Ermergarda, entre altres possessions, el castell de Cintinna L’any 1253 el comte Roger IV de Foix comprà a C de Sallent els drets que aquest tenia sobre el lloc i el castell de Centinyà, que quedà integrat al vescomtat de Castellbò En el Spill … del 1519, el lloc de…
Santa Maria de Mansolí (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
És l’antiga església filial de Sant Hilari Sacalm i durant un temps parròquia independent Es troba prop de la riera d’Osor o de la Font Picant, uns 3 km aigua avall de la població de Sant Hilari, entre la riera i la carretera “ Santa Maria de Manzulino ” és documentada des del 1038 amb el mateix nom és citada en les tres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, anteriors al 1150, com a filial de Sant Hilari Fou parròquia independent, entre el segle XIII i mitjan segle XIV, i de nou a partir del 1878, en erigir-se una església nova la vella va quedar com a santuari És un…
Sant Martí de Teià
Art romànic
La villa de Taliano , que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961, i quatre anys més tard, el 965, l’església de Taliano fou donada a la seu de Barcelona el 1969 se’n va commemorar el millenari L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu Sobre el seu portal renaixentista, semblant al del monestir dels Àngels de Barcelona, hi ha un relleu de sant Martí amb el…
Sant Vicenç de Llavaneres o de Caldes (Sant Vicenç de Montalt)
Art romànic
L’antiga església de Sant Vicenç centra el poble del mateix nom, que es va anar formant amb carrers costeruts que s’apleguen prop de l’església Antigament s’anomenà també Sant Vicenç de Llavaneres i, més antigament, de Caldes El nom de Montalt, com a nom d’un castell molt fugaç que tot seguit desapareix de la història, consta des del 1017, i més tard 1128 consta només com a topònim L’església de Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Andreu de Llavaneres, és documentada des dels anys 1169, 1174 i 1188 L’any 1577 l’església de Sant Vicenç va obtenir la seva independència de la de…
Església de la Torre de n’Eral (Penelles)
Art romànic
Aquesta església és coneguda per una única notícia que apareix en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 Entre els capellans de Castellserà i Boldú hom fa esment del de la “Torre d’en Erau” La torre de n’Eral, que ha donat nom a un petit agregat de Penelles, sembla que es trobava a l’indret de la finca avui coneguda com a Castell o Torre del Remei, on hi ha el santuari del Remei És probable que aquesta església del Remei sigui la successora de l’església de la torre de n’Eral, segurament dedicada a santa Maria, documentada al final del segle XIV Tanmateix, tampoc no es pot…
Castell de Riquer (Montmaneu)
Art romànic
Les primeres notícies del castell de Riquer corresponen a l’any 1103 En aquesta data es jurà el testament de Pere Bremond sobre l’altar de Santa Maria del Castell de Riquer El difunt era senyor del castell La fortalesa torna a sortir documentada el 1176 Al segle XIV n’era el senyor Montserrat de Riquer, el qual entre els anys 1327 i 1336 feu diverses donacions al priorat de Sant Jordi de Riquer de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama Novament el castell de Riquer degué passar a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, més tard refós amb l’orde de Montesa Tanmateix, el cas és que l’any…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina