Resultats de la cerca

Estudià filosofia i teologia a Palència 1184-94 i, ordenat de sacerdot, esdevingué sotsprior del capítol dels canonges regulars d’Osma El 1203 acompanyà a Roma el bisbe d’Osma, Diego de Azevedo, antic prior del capítol De tornada, féu estada al Llenguadoc amb els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos El 1208 fundà a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana Després de la croada contra els albigesos 1209-13, decidí de fundar, amb sis companys, una petita comunitat de predicadors a Tolosa El 1217, amb l’aprovació del papa, rebé…

S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla del terme L’…

Vida i obra Dominicà És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or La versió és lliure, no escrita en primera persona, com ho és l’original, amb afegits erudits o consideracions morals, resums de passatges de l’original i reordenació i dislocació dels episodis d’aquest, que influí en el text vulgar que s’ha conservat Anteposà a la versió un interessant pròleg, no sempre fàcil d’interpretar, en el qual confessa que el mogué a escriure el fet de constatar el breu…

Filla única de l’acabalat banquer barceloní Joan Antoni Morell S'educà a Barcelona, i a dotze anys dominava el llatí, el grec i l’hebreu Un revés de fortuna obligà la família a expatriar-se, a Lió, on completà els estudis de física, de metafísica i de dret civil i canònic El 1608 mantingué una palestra pública sobre dialèctica i ètica El mateix any, a Avinyó, dissertà davant el vicelegat del papa Pau V i altres doctors i se li concedí el títol de doctor en ciències i lletres Allí mateix ingressà al convent dominicà de Santa Pràxedes, on prengué l’hàbit el 1609 i féu els vots el 1610 El 1613…

Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el marc de la…

És potser la més antiga de les hores canòniques i se celebra al capvespre En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes i s’estructura en tres blocs la salmòdia actualment dos salms i un càntic del Nou Testament, la lectura i el responsori amb el cant del magníficat i la pregària d’intercessió que culmina amb el parenostre aquests tres blocs són precedits del versicle inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versicles o diàleg final La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el magníficat, bé que amb entonació solemne a cada…

D’origen modest, fou protegit pel comte de Tendilla Possiblement fou deixeble de Bartolomé Carranza i conegué Melchor Cano al collegi de San Gregorio de Valladolid, on estudià Professà a l’orde dominicà 1525 i fou provincial de l’orde a Portugal 1557 Predicava a la manera de Juan de Ávila, de qui escriví una biografia Exposà la seva tècnica oratòria, en llatí, a la Rhetorica ecclesiastica , feta traduir al castellà pel bisbe Climent de Barcelona 1770 El seu estil, expressiu i caracteritzat pels períodes llargs i fluids, revela la influència de Ciceró Al Libro de la oración 1554 distingeix les…

Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats es conserven en…

Dominicà 1934 i professor a Nimega des del 1968, sabé unificar l’herència històrica de Tomàs d’Aquino amb un conscienciós estudi dels filòsofs i fenomenòlegs moderns d’actitud personalista Amb Karl Rahner feu de pont —sobretot a través de la revista Concilium , en la fundació de la qual participà— entre la generació dels grans teòlegs que prepararen i orientaren el concili II del Vaticà i els teòlegs més progressius del postconcili A través de la traducció de les seves obres, com és ara Openbaring en Theologie ‘Tempteigs teològics’, 1964-66, Maria moeder van der verlossing ‘Maria, Mare de la…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…