Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
ratolí de mar
Helmintologia
Anèl·lid de la classe dels poliquets, subclasse dels errants, de la família dels afrodítids, de cos ovalat, dors completament cobert de serres curtes i fines, que deixen veure les escates foliars, i dues sèries laterals de serres llargues, fortes i irisades.
Té uns 10-20 cm de llarg Habita en els fons de sorra i fang i es nodreix dels cucs i petits bivalves que hi ha en el fons
esplugabous

Esplugabous
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, d’uns 50 cm de llargada i de plomatge d’un vermell terrós a l’occípit, al dors i al pap i gairebé blanc a la resta del cos.
Durant l’època de cria presenta plomall al cap, i el bec i les potes són de color rogenc a l’hivern el bec esdevé gairebé groc i les potes molt fosques És sociable i nia en colònies Hom el troba sovint entremig dels ramats de bestiar, on cerca els insectes de què s’alimenta És originari del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica és accidental als Països Catalans, excepte al País Valencià, on nia
botxí

botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
gavina corsa

Gavina corsa
© Jiří Ševčík
Ornitologia
Gavina d’uns 50 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el bec d’un vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga, i les potes d’un gris verd.
Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears
gallet

Gallet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels capròids, que ateny uns 15 cm de llargària, amb el cos oval i lateralment comprimit, de color vermellós al dors i vermell argentat al ventre i amb la boca protràctil.
És una espècie batipelàgica que habita a la Mediterrània i és comuna a les costes dels Països Catalans
endós
Economia
Dret mercantil
Ordre que dóna el tenidor d’una lletra de canvi o document de crèdit al lliurat perquè faci el pagament a una tercera persona i que, si s’usa, ha de figurar necessàriament al dors de la lletra o document.
Regularment en transmet la propietat i legitima la de l’adquirent, si bé l’endós de garantia i en el d’apoderament legitimen únicament per al cobrament del crèdit
caçó
caçó
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, semblant a la mussola, que pot atènyer els dos metres, de rostre agut, d’aleta caudal grossa i d’aletes dorsals mancades de punxes; la coloració és grisenca al dors i blanquinosa argentada al ventre.
Els ulls tenen una parpella nictitant anterior, i les dents són triangulars i denticulades en part És vivípar, i s’alimenta de peixos de fons i d’escòmbrids Habita a l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins a les costes de Sud-àfrica, i a la Mediterrània, des de 40 a 100 metres de profunditat, i puja rarament a la superfície
beisa

Beisa
mattluizza iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Antílop (ateny un metre d’alçada a la creu) de la subfamília dels antilopins, amb les banyes anellades i llargues i el pelatge de color gris al dors i blanc al ventre, amb franges negres, al cap i a les extremitats.
Viu en ramats i habita a l’Àfrica oriental especialment a les planes de Somàlia i d’Etiòpia
Escurçó europeu
Morfologia L’escurçó europeu Vipera aspis presenta el cap triangular típic dels vipèrids, però el perfil del musell el té pràcticament en angle recte, cosa que és un tret distintiu de l’espècie Té el cos curt i gruixut compareu-lo amb serps d’altres famílies i la coloració variable Javier Andrada És una serp curta i gruixuda, que arriba als 60 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és ample i triangular, el coll és prim i el tronc proporcionalment gruixut, amb cua curta i afilada El musell presenta la part anterior molt lleugerament aixecada, amb la part davantera aplatada…
Llúdria
La llúdria Lutra lutra és un carnívor de cos allargat i pèl bru i brillant que es caracteritza sobretot pels seus hàbits aquàtics En relació amb aquests hàbits disposa de membranes interdigitals als peus i a les mans Té la cua llarga, una mica aplatada i ampla a la base, que s’estreny progressivament i acaba en punta El cap és ample i deprimit, i les orelles són petites Pels mateixos hàbits aquàtics de què parlàvem, les orelles, els ulls i el nas se situen alineats a la part superior del crani, i d’aquesta manera pot mantenir les seves funcions sense a penes treure el cap de l’aigua Jordi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina